CANT XX

CEL SISÈ O DE JÚPITER:
ÀNIMES D'HOMES JUSTOS I PIADOSOS

Cant de les ànimes que formen l'Àguila. Pagans en el Paradís.
Sobre la predestinació.

UAN aquell que iHumina tot el món
tant baixa enllà de l'hemisferi nostre,

3 que el dia en qualsevulla part es fon,

el cel, on només ell abans es mostra,
es refà de claror sobtadament
6 per molts llums, en els quals brilla el seu rostre,

i aquest acte del cel em vingué a ment,
quan el signe del món i dels seus guies
9 en el bec beneit es féu silent,

perquè totes aquelles llums, més pies
i lluminoses, començaren cants
12 que en ma memòria han esborrat els dies.

CANTO XX

UANDO colui che tutto 'l mondo alluma € questo atto del ciel mi venne a mente,
dell'emisperio nostro si discende, come 'l segno del mondo e de' suo0i duci
s che'l giorno d'ogne parte si consuma, nel benedetto rostro fu tacente, H
lo ciel, che sol di lui prima s'accende, però che tutte quelle vive luci,
subitamente Si rifà parvente vie piò lucendo, cominciaron canti

s per molte luci, in che una risplende, da mia memoria labili e caduci. ia