PARADÍS. CANT XIX 233

de lIlla del Foc (Sicília), Frederic II, i el seu oncle i el seu germà,
Jaume II rei de Mallorca i Jaume II rei d'Aragó.

Atacarà després a Dionís de Portugal, dit el Rei Agricultor,
famós per la seva set de guany, i a Haalon VII de Noruega, dit el
Camallarg, del qual ni el Dant ni els seus comentaristes no en
devien saber gran cosa, és possible que el poeta se les emprengui
en contra, dut per la verba acusatòria.

Acusa també, el poeta, el rei de Ràscia, Estat format per seg-
ments de Sèrbia, Bòsnia, Croàcia i Dalmàcia. El rei aHudit era
Urosi H (1276-1321) qui alterà l'aleació de la seva moneda, la qual
era semblant i de valor igual a la veneciana, i acceptada indistinta-
ment, fins que Venècia s'adonà de la trampa.

A la fi canvia el to dels atacs als reis, desitjant que Hongria no
es deixi malmenar. L'any 1300, època en què se suposa el viatge
del Dant, regnava a Hongria Andreu III, últim rei de la dinastia de
Sant Esteve, però quan escriví aquest cant del PARADÍS, el rei d'Hon-
gria era Carles Robert d'Anjou (1301-1342), fill de Carles Martell
i, segons el Villani, csenyor de gran valor i probitat2.

Diu a Navarra que seria un regne feliç si es pogués salvar, amb
les muntanyes que la faixen, de l'ambició del veí, és a dir, de l'am-
bició dels reis de França. En 1304, morta Joana d'Albret, esposa de
Felip el Bell, cenyí la corona de Navarra el seu fill Lluís X, primer
rei de França i de Navarra.

Com carresv, o sigui, com anticipació del mal que Navarra tin-
drà de patir de França, cja se senten els planys de Nicòsia i Fama-
gusta éontra llur bèstia. Cita les dues ciutats principals del regne
de Xipre, queixoses del monarca de sang francesa Enric II de Lou-
signan (1285-1324), acusat de cruel, de luxuriós i de fratricida. En
dir c bèstiav a Enric II, afirma també que no s'aparta gaire del fanc
de les altres bèsties, i inclou en l'últim vers, d'un exemplar estil
despectiu, tot el fàstic que sent per la majoria dels monarques del
seu temps. És de remarcar que aquesta invectiva ve després de les
converses amb el rebesavi, el qual li ha dit que tiri al dret i qque
deixi gratar allí on hi ha la ronya,. El Dant ha aprofitat el consell
i no ha vacillat a atacar, aquí potser encara d'una manera més agra
que la de consuetud, allò que ell n'ha dit cles més altes cimes , les
testes aclaparades pel pes de la tiara i de la corona.

M-16 9