232 LA DIVINA COMÈDIA

177777 z r c — — —

 

veritat, en aquesta questió, com en tantes, els dubtes plourien a
meravella).

c Oh animals de la terral Oh ments grollerest La primera vo-
luntat (la divina) que per si mateixa és bona, no canvia mai2. Diu
Sant Tomàs: dVoluntas Dei est omnino immutabiliso (SUM. THEOL.
I, 19, 7). I en el llibre de Malaquias es llégeix: cEgo enim Domi-
nus, et non mutory (in, 6). 4Tot el que és d'acord amb ella, és just.
No rep el bé de cap cosa externa a ella, ans és ella que, radiant a
l'exterior (el món creat), ocasiona el bé.

L'Àguila, doncs, de fet, no ha contestat el dubte, més aviat
podríem dir que l'ha condemnat, declarant inescrutables les inten-
cions de Déu i parafrasejant, d'una manera màgica, aquests mots
I del Llibre de la Saviesa: (Quis enim hominum poterit scire consilium
L Dei2 aut quis poterit cogitare quid velit Deus2 o (SAP. IX, I 3).

l Immediatament l'Àguila afirma que no es pot entrar al Cel sense
la fe, però que aquesta no basta, calen les obres: 4 Molts cridaran
Cristl Cristl i seran en el Judici final més lluny d'Ell que els qui
no conegueren Crist. L'etiop i el persa condemnaran sobretot els
cristians plaçats en el lloc més alt, que són els reis i tenen de donar
el bon exemple2.

I ara preparem-nos a una de les més dures invectives contra els
monarques de l'època.

El Dant imagina el llibre-registre dels pecats dels reis, i comença
a apuntar culpables. El primer és Albert d'Àustria, que envaeix
j destrueix el regne de Bohèmia. El segon és Felip el Bell, rei
de França, que, segons el Villani, per les despeses de la guerra de
Flandes, féu falsificar la seva moneda, posant-hi menys metall fi del
convingut, estafà els seus propis súbdits. El Dant, per castigar-lo,
ja el veu mort d'un cop de cotna, d'una c cotnadav, en català, pre-
nent la pell per la bèstia, perquè la cotna és la pell gruixuda dels
senglars i dels porcs. Efectivament, Felip IV de França morí d'una
caiguda ocasionada per un senglar que s'entrebancà a les potes del
seu cavall.

Després del rei de França, ataca Eduard I d'Anglaterra, Robert
d'Escòcia, Ferran IV de Castella i VVenceslau IV de Bohèmia. l ataca
un altre cop Carles HI d'Anjou, rei de Nàpols, i dosifica tot el
menyspreu que li mereixen els de la casa d'Aragó: el que es capté

i
SE

DA
IPCERE MIA

SE PAd

EE

hirisaci it tt

D Eieatstil

H

Daa