PARADÍS. CANT XIX 231 Com a argument, cita el poeta el cas del aprimer superb, que fou la més alta de les criaturesm, el qual, limitat d'inteHigència, perquè mancava de la llum que Déu li havia de donar, no tingué l paciència per esperar-la, es rebeHà i va ccaure acerb,. És a dir, va .Caure àcid, com una fruita verda, sense arribar al punt de maduració intelectual que assoliren els altres àngels fidels al Creador. I essent Lucifer la més perfecta de totes les criatures, les restants fatalment han de produir-se com un petit receptacle d'aquell Bé que no té fi i sols amb Ell mateix pot mesurar-se. En altres paraules: la més alta inteHigència creada, és petita per contenir i comprendre la visió infinita de Déu i dels seus inescrutables designis. Í, ampliant el concepte, encara dirà el poeta: cPer això la nostra vista, que és només un raig de la ment que emplena totes les coses, no podrà mai, per la seva naturalesa, ésser tan potent, que deixi de discernir el seu Principi (Déu) molt més enllà del límit que li sigui accessiblé. x I, tot seguit, això és reforçat, poèticament, amb una imatge perfecta: aLa vista que rep el vostre món de la sempiterna justícia, és com la del qui s'interna en el mar, que des de la platja en veu el fons, però en l'altura no el veu, i el fons existeix, però la profun- ditat i les denses capes d'aigua que el separen de nosaltres, priven els nostres ulls d'arribar-hi2. La conseqiència de tot plegat serà: eSols és llum la que ve de la serenitat que no s'enterboleix maix, de la veritat revelada, la resta és tenebra, o ombra de la carn, o el seu verís: les passions i els vicis. Després d'exposar la teoria, l'Aguila ataca de ple el dubte del poeta: dUn home neix a la ribera de l'Indus i allí no hi ha ningú que parli del Crist, ni que en llegeixi, ni que n'escrigui, i totes les seves volences i tots els seus actes són, des del punt de vista de la raó humana, sense pecat de paraula ni d'obra. Mor no batejat i sense fe: don és la justícia, si se'l condemna2 don és la seva culpa, si no creuè2 Per contestar el dubte, l'Àguila aplica la teoria exposada ante- riorment: 4d Qui ets tu, que vols seure en altíssim setial per judicar allò que dista de tu més de mil milles, si la teva vista només allarga un pam2 Si l'Escriptura, inspirada per Déu, no us ensenyés la IRH GITII IT ORO SCS EAT ESTiESt Tegetete io tiÓ S RREGURSESES LPBES IEa ayS sErzieSl Pa iaT Mitaes ORIEr _,c'_. dPR e a Ç t ms itr ilt EA DC EC C