u
i

PARADÍS. CANT XIX 227

 

Oh terrencs animals de testa dural
La voluntat primera, mai no es mou
81 — d'ella, que és bé suprem, d'ella segura.

Tot quant s'hi acorda dins del just s'enclou,
no cap dels béns creats vers ell la tira,
80 que tot bé prové d'ella i d'ella plou.o

Com a la vora del seu niu es gira
la cigonya peixant els cigonyells
98 — i satisfet el ben peixat la mira,

u

%
d
h

així jo els parpres aixecava als bells l
fulgors d'aquella imatge, que movia j
98 — les ales fetes amb tan alts joiells.

I cantà: eCom per tu la melodia
que no entens, per vosaltres els humans
99 tot el judici etern convé que sia7.

Reposaren després els fulgurants
incendis de l'Amor, al milenari
103 signe que féu temibles els romans,

i va recomençar: eSols pot entrar-hi,
al regne aquest, el qui ha cregut en Crist
105 abans o bé després del seu Calvari.

Mes fixa't bé: molts cridaran el Crist
i al gran Judici seran menys a prop
108 del Crist, que algú que no coneix el Crist.

Oh terreni animalil oh menti grossel
La prima volontà, ch'è da sè bona

47 da sè, ch'è sommo ben, mai non si mosse.

Cotanto è giusto quanto a lei consona:

nullo creato bene a sè la tira,
so Ma €SSa, radiando, lui cagiona.2

Quale sovresso il nido si rigira
poi c' ha pasciuti la cicogna i figli,
:s € come quel ch'è pasto la rimira,
cotal si fece, e si levai i cigli,
la benedetta imagine, che l'ali
se MOVEa sospinte da tanti consigli.

Roteando cantava, e dicea: eQuali
son le mie note a te, che non le 'ntendi,

tal è il giudicio etterno a voi mortalix, — 4ge

Poi si quetaron quei lucenti incendi
dello Spirito Santo ancor nel segno

che fè i Romani al mondo reverendi, 165

esso ricomincid: tA questo regno
non sali mai chi non credette 'n Cristo,
vel pria vel poi ch'el si chiavasse al legno. ,eg

Ma vedi: molti gridan 'Cristo, Cristol",
che saranno in giudicio assai men prope

a lui, che tal che non conosce Cristo, ses