226 LA DIVINA COMÈDIA el qual, deixant la platja, veia on era el fons, i no el pot mai descobrir e8. — en el pèlag, car és massa pregon. Llum no hi ha, si del raig no té el venir, impertorbable, i el restant seria 68 tenebra, ombra de carn, o el seu verí. L'amagatall, així, visible et sia, que la viva justícia t'escondí 68 — i que a tu et capficava cada dia, car deies: 'Un hom neix en el confi de l'Indus, on ningú els llavis no obre pel nom de Crist, desconegut allí, dl mes ni en bondat ni en rectitud no és pobre 4 el tal, i vist amb un esguard serè 15 no li trobes pecat de veu ni d'obra. I mor no batejat i sense fe: éla justícia on serà, si se'l capgiraè 78 éon és-sa culpa, si no creu en reè'" 4T tu qui ets, que vols altà cadira, i intentes a mil canes judicar, 81 quan just allarga un pam la teva mira2 És cert que amb tan subtil escorcollar, si damunt no tinguéssiu l'Escriptura, 84 dels dubtes no us podríeu mai salvar. che, ben che dalla proda veggia il fondo, e tutti suoi voleri é atti boni l L in pelago nol vede, e nondimeno es Èli, ma cela lui l'esser profondo. Lume non è, se non vien dal sereno che non si turba mai, anzi è tenebra, es Od ombra della carne, o suo veleno. Assai t'è mo aperta la latebra che t'ascondeva la giustizia viva, €a di che facei question cotanto crebra, chè tu dicevi: 'Un uom nasce alla riva dell' Indo, e quivi non è chi ragioni sa di Cristo nè chi legga nè chi scriva, sono, quanto ragione umana vede, sanza peccato in vita od in sermoni. 45 Muore non battezzato e sanza fede: Ov'è questa giustizia che 'l condanna2 ov'è la colpa sua, se ei non crede2" 4e Or tu chi se' che vuo' sedere a scranna, per giudicar di lungi mille miglia con la veduta corta d'una spannaè PR Certo a colui che meco s'assottiglia, se la Scrittura sovra voi non fosse, da dubitar sarebbe a maraviglia. ia l M badamga itar recs lties tn paten: t EdA