PARADÍS. CANT XIX 225 vaig veure el signe que del chor festiu a la gràcia divina es composava, 89 cantant com canta qui la glòria viu. I féu: cAquell que amb el compàs marcava la rodona del món, i tant i tant 49 d'ocult i manifest hi disposava, tot el que Ell val no ho va deixar vibrant en el que va crear, perquè el seu verb 5 — és infinitament encar més gran l I és d'això prova que el primer superb, que fou la més excelsa criatura, 48 — per no esperar la llumi va caure acerb. Es veu, doncs, clar que la menor natura és un curt receptacle d'aquell Ser 51 que no té fi i amb Ell sols es mesura. Per això nostra vista, que ve a ser un raig només de la infinita ment, 64 —— que tota cosa dins de si conté, per sa natura no és mai tan potent, que vegi el seu Principi, el qual governa 57 molt més enllà del nostre enteniment. l així, de la justícia sempiterna, la vista que en percep el vostre món 60 és com d'esguard del qui en la mar s'interna, vid' io farsi quel segno, che di laude e quinci appar ch'ogni minor natura della divina grazia era contesto, È corto recettacolo a quel bene ss con canti quai Si sa chi là su gaude. che non ha fine e sè con sè misura. " Poi cominciò: eColui che volse il sesto Dunque nostra veduta, che convene allo stremo del mondo, e dentro ad esso essere alcun de' raggi della mente 4a distinse tanto occulto e manifesto, di che tutte le cose son ripiene, s6 non potè suo valor si fare impresso non pò da sua natura esser possente in tutto l'universo, che 'l suo verbo tanto, che suo principio non discerna 4s non rimanesse in infinito eccesso. molto di là da quel che l'è parvente. 87 E ciò fa certo che 'l primo superbo, Però nella giustizia sempiterna che fu la somma d'ogni creatura, 4s Per non aspettar lume, cadde acerbo: com'occhio per lo mare, entro s' interna, ge la vista che riceve il vostro mondo, F 30 IE A RREE