224 LA DIVINA COMÈDIA D ta Sara eemii madr ic ina meniadonmetttamettt I començà: c Per ésser just sóc ara aquí dalt exaltat a aquella glòria 15 que no és vençuda per desig encara, j en la terra he deixat tan gran memòria que fins la gent dolenta li fa honor, 18 però no imiten gens la meva història.o I com de molta brasa un sol calor es fa sentir, una sola veu eixia 81 de tots els esperits ardents d'amor. I dic: cOh fors perpètues d'alegria eterna, que només un sol perfum I U en els vostres perfums jo copsaria, pl Ada f salveu-me del dejuni que em consum ' i llarg temps m'ha fet ser gola afamada, E1) perquè en lloc d'aliment trobava fumi Bé sé jo que si al Cel en altra estada la divina justícia té el mirall, 80 no la veieu vosaltres gens velada. Sabeu, per escoltar, tot el treball que jo esmerço, i sabeu com es raona 83 el dubte que en dejú em manté el badall.o Com el falcó que el caperó abandona i mou la testa i, amb cop d'ala viu, 36 aires de caça i d'alegria es dóna, E cominciò: ePer esser giusto e pio solvetemi, spirando, il gran digiuno son io qui essaltato a quella gloria che Jungamente m' ha tenuto in fame, 15 che non si lascia vincere a disio, non trovandoli in terra cibo alcuno. .. ed in terra lasciai la mia memoria Ben so io che se "n cielo altro reame si fatta, che le genti li malvage la divina giustizia fa suo specchio, is commendan lei, ma non seguon la storia2. che 'l vostro non l'apprende con velame. se Cosi un sol calor di molte brage Sapete come attento io m'apparecchio si fa sentir, come di molti amori ad ascoltar, sapete qual è quello s4 USciva solo un suon di quella image. dubbio che m'è digiun cotanto vecchio.2 343 Ond' io appresso: eO perpetúi fiori Quasi falcone ch'esce del cappello, dell'etterna letizia, che pur uro move la testa e con l'ali si plaude, a4 parer mi fate tutti vostri odori, voglia mostrando e faccendosi bello, se