- CANT XIX

CEL SISÈ O DE JÚPITER:
ÀNIMES D'HOMES JUSTOS I PI4DOSOS

L'Àguila parlant. Inescrutabilitat de la divina justícia en
el fet de la salvació i damnació. Necessitat de la fe.
Fidels i infidels en el dia del Judici. Invectiva
contra la bestialitat dels reis.

D 1 OSTRAVA'S davant meu amb l'ala oberta
la bella imatge que en el dolç fruir
8 les ànimes joioses aconcerta,

i cadascuna em va semblar un robí,
on raig de sol tan abrandat lluia,
8 que als meus ulls es venia a reflectir.

I el que ara em convé dir, mai no ho diria
cap veu, i mai no fou amb tinta escrit,
9 ni mai tampoc comprès per fantasia,

que parlar el bec vaig veure tot seguit,
i dir jo' i "meu' amb una veu ben clara,
12 quan 'nosaltres' i "nostre" era el sentit.

CANTO XIX

AREA dinanzi a me con l'ali aperte E quel che mi convien ritrar testeso,
la bella image che nel dolce frui non portò voce mai, nè scrisse incostro,
a liete facevan l'anime conserte: nè fu per fantasia già mai compreso, .
parea ciascuna rubinetto in cui ch'io vidi e anche udi' parlar lo rostro,
raggio di sole ardesse si acceso, € sonar nella voce e 'io' e 'mio',

s Che ne' miei occhi rifrangesse lui. quand'era nel cóncetto 'noi' e 'nostro',