L

3
.
a

a las
CRErSES

RR

F_:W:

RI

N

pel8:

 

220 LA DIVINA COMÈDIA

22077777777777777—————————

francesar, que ha d'ajupir-se i fondre's amb l'Imperi, és a dir, és
el tema de sempre, és el cavall de batalla i la preocupació constant
del Dant. r

Després de la processó simbòlica en el Paradís terrenal, després
de l'exposició magna de Justinià, l'Imperi, símbol de la màxima jus-
tícia humana i reflex en la terra de la Justícia divina, és objecte de
l'exaltació del Dant, en el cel de Júpiter, que és el que pertoca als
justos i als piadosos.

Davant d'aquesta àguila, formada per mil espurnes, que són
altres tantes ànimes benaurades, el Dant esclata en entusiasme :
cOh dolça estrella, quantes i quantes gemmes em demostren que
nostra justícia és consequència del cel que tu engemmes l2 I prega
el poeta la Ment en la qual s'inicia el moviment de Júpiter (la Ment
divina), que eremirio d'on surt el fum que vicia els raigs de la
justícia.

El efumo torna a ésser el fum de sempre: la Cúria romana.
l ara demana a Déu que un altre cop hi llenci la seva ira, com féu
Jesús amb els mercaders del temple.

cAbans es feia guerra amb l'espasa (diu el Dant), avui es fa
sense motius, prenent el pa que el Pare Piadós no tanca a ningú 2.
És a dir, el pa espiritual, per mitjà de l'excomunió amb finalitats
polítiques. El Parodi creu que en aquesta tercina es pot alludir
l'excomunió amb la qual fou colpit Cangrande pel papa Joan XXII.

I la invectiva dantesca acabarà amb una terrible xurriacada contra
un cap de l'Església, que ara no serà ni Climent V, ni Bonifaci VIIÍ,
sinó el suara citat Joan XXII (1316-1334), al qual dirà: cTu que
només escrius per cancelar,. El Dant es fa tornaveu de l'opinió
pública que criticava a Joan XXII l'haver cancelat un nombre de
beneficis establerts per Climent V, per cobrar-ne els rèdits de tres
anys. L'eescriure i cancellara, també voldrà dir l'excomunicar i
l'excomunió mitjançant diners.

I els mots finals seran sarcàsticament atribuits al propi papa,
com si respongués a la dura amonestació del poeta: eTant el desig
em lliga al qui volgué viure sol i fou dut a martiri per una dansa
(aHlusió a Sant Joan Baptista i a la dansa de Salomé, filla d'Herodias),
que ja no conec ni el Pescador ni Pau.

Però aquí no es confessa una pura devoció a Sant Joan, sinó