PARADÍS. CANT XVIII 219

 

a Salomó: c DILIGITE IUSTITIAM QUI IUDICATIS TER-
RAMo. La M final del vocable cinquè ofereix meravelloses muta-
cions, primer serà un lliri i després l'Àguila imperial.

Per formar el lliri i l'àguila, s'hi han ajuntat més esperits llumi-
nosos, que són, per ai poeta, com les espurnes que brollen d'un tió
percudit, del qual els estults, diu el poeta, i voldrà dir dla fantasia
popular 2, solen treure auguris.

Michelangelo Caetani, en la seva e Proposta di una piú precisa
dichiarazioni iritorno ad un passo della D. C. x (Roma, 1852), trobà
la manera de fer clara aquesta transformació de la M, considerant-la
una inicial gòtica epigràfica, tal com la veiem en làpides i segells
del xiV, afegint-se altres llums al cim de la M, la veurem transfor-
mada en el lliri heràldic, i el lliri en l'àguila heràldica.

Com a comentari de la meravellosa formació del cap i del coll
de l'àguila pels esperits llumínics, el Dant ens dirà: c El Qui pinta
allí no coneix guia, perquè Ell mateix és guia de tot, i d'Ell es repe-
teix (si rammenta, en realitat vol dir: d'Ell prové o deriva d'Ell)
aquella virtut que es forma pels niusv, segons la traducció literal: i
en la meva, corresponent al vers 111: "la virtut que és ia forma
allà on es nia".

Aquest concepte semblarà obscur al lector, i en un lloc tan
magnífic del poema cal que la llum resplendeixi pertot i per tothom.
I el Dant voldrà dir: dDe Déu es deriva aquella virtut que ve a ésser
la forma (forma, en el sentit escolàstic de principi intern substan-
cial) o virtut formativa vital dels éssers que es generen en el món.
Però com que aquí el Dant ha vist una àguila, en el concepte se li
barreja la idea d'àguiles i d'ocells, i el que és genèric i que cor-
respon a tots els éssers vius, el Dant ho particularitza als ocells, i
per això en lloc de dir que és la forma per a la generació d'éssers
en la terra, diu que és la eforma per als niuso. I la meva traduc-
ció voldrà dir exactament el mateix: que és la forma, el principi
intern substancial, que allà on es nia (on es fa el niu) informa
el nou ésser.

El moment d'cenlairar-sex la M, no el veiem ben clar ni el
poeta ens el precisa, només ens diu que quan l'àguila fou formada
les llums que havien constituit el lliri s'hi ajuntaren per acabar de
completar-la. c El llirio voldrà dir, naturalment, la monarquia