i
qe
d3
3
S
:5
£

dgis

 

S

218 LA DIVINA COMÈDIA

 

 

El primer és Josué, que entrà amb els hebreus a la terra pro-
mesa. El segon és l'ealt Macabeux, Judas Macabeu, que alliberà
el seu poble de la tirania d'Antíoc, rei de Síria.

El poeta veu rodar el llum del Macabeu, impulsat per l'alegria,
i diu que aquesta alegria era c cordill de baldufax. La imatge, que
jo he traduit amb tota fidelitat, pot semblar arriscada i potser gro-
tesca a les orelles actuals, però és d'una precisió plàstica que ens fa
admirar una vegada més l'audàcia verbal i la desconcertant imagi-

— nació del poeta.

Després dels dos cabdills hebreus, apareixen, anomenats per
Cacciaguida, el famosíssim Carlemany, heroi de tanta llegenda i de
tanta poesia, restaurador de l'Imperi occidental — any 800 —'i braç
dret de l'Església, i, al costat d'ell, el seu nebot Roland, més extra-
ordinari en la poesia que en la història, és el Roland de l'èpica
francesa i l'Orlando de l'èpica italiana.

Després d'aquestes figures enormes, veu Guillem, duc d'Orange,
també heroi de la poesia francesa medieval, morí en un convent
l'any 812. Al costat de Guillem apareix un altre personatge de'la
literatura cavalleresca, el sarraí Renoart, fet batejar per Guillem.
Però Renoart és una figura que té els seus caires còmics i no es
comprèn com el Dant pot triar-lo en una selecció de paladins.

Encara Cacciaguida cridarà el duca Gottifredi, Godofred de
Bouillon, Pheroic rei cristià de Jerusalem, mort l'any r1100. I per É,
entre les grans figures dels lluitadors de la fe, apareix Robert Guis-
card, fill de Tancred d'Hauteville, que en el segle xI foragità els
sarrains del sud d'Itàlia.

Després de la visió dels cavallers, Beatriu i el poeta ascendeixen
al cel de Júpiter, i ell se n'adona per la blancor que substitueix en
les galtes de Beatriu el roig que hi afegia l'ambient de Mart.

Júpiter és una estrella temperada, de llum d'argent, i els esperits
radiants que hi veu el poeta, a la manera dels ocells d'aigua que
volen simètricament fent determinades figures, formen cantant, i ara
movent-se i ara aturant-se, distintes lletres del nostre alfabet.

El Dant veu que .primer dibuixen una D, una l i una L, i de
seguida constitueixen ecinc vegades set x vocals i consonants, totes
d'or damunt de l'argent del planeta. Aquestes trenta-cinc lletres
diuen els cinc primers mots inicials del Llibre de la Saviesa, atribuit