PARADÍS. CANT XVIII 217

——a çç

És clar que tu diràs: cTant va atermant-se
en mi l'amor d'aquell predicador
que sol visqué, i morí per una dansa,

138 que no conec ni Pau ni el Pescadoro.

Ben puoi tu dire: el' ho fermo ' disiro
si a colui che volle viver solo
e che per salti fu tratto al martiro,

86 — Ch'io non conosco il pescator nè Polos.

COMENTARI AL CANT XVIII

CACCIAGUIDA, finit el diàleg amb el Dant, es gaudeix del seu pen-
sament, que el Dant anomena everbv, seguint Sant Tomàs:
d Primo et principaliter interior mentis conceptus verbum dicituro (SUM.
THEOL. I, 34, 1). I el poeta gustava el seu, temperant camb dolç
l'acerbv, és a dir, amb les profecies dolces o satisfactòries, les pro-
fecies amargues que li ha fet Cacciaguida.

Beatriu ordena al Dant que deixi de pensar en el seu futur i
consideri que ella s'acosta a Déu, que e desgrava de tot tortx, com
volent-li significar que ella l'empararà i serà per sempre més la
seva advocada.

Altra vegada els ulls meravellosos de Beatriu són causa de l'èx-
tasi del poeta, perquè l'Etern Plaer, en el seu csegon aspecteo,
O sigui, reflectit en els ulls de Beatriu, el satisfeia amb tot el
seu encís.

Desencantat per la seva dama, el poeta s'adona que Cacciaguida
encara té ganes de parlar-li. L'antic florentí dirà, amb mots concep-
tuosos, que en el planeta Mart, que ara serà comparat amb una
branca de l'arbre cque sempre fruita i mai perd fullax (el Cel), hi
ha altres esperits ja famosos abans de morir, dels quals els poetes
serien rics si els triessin com a tema. Aquests esperits, veloçment
corren pels braços de la creu i apareixen al Dant de seguida que
són anomenats.

Ml-is "

PRESERRESSES

E I E

j
:
i
t
i

R