PARADÍS. CANT XVIII 215

 

ilustra'm perquè posi de relleu
les figures que tinc en ment resoltes,

87 i tu apareix en ma paraula breul
Varen fer els esperits trenta-cinc voltes
lletres vocals i lletres consonants
. — que confegiren cinc paraules soltes.
(DILIGITE IUSTITIAM' tadiants
foren els primers mots copsats llegint,
98 "QUI IUDICATIS TERRAM' els restants.
Després, en la ema del vocable quint 1
s'ordenaren, i Júpiter semblava
96 que anés al seu argent or afegint. i
Baixar encara més llums jo contemplava i
al cim de la ema, i aturar-se allí i
88 — cantant, jo crec, al Bé que els atiava.
I com un tió ardent en percudir,
que un innombrable espurnejar sol treure,
102 on l'estult un auguri creu collir,
més de mil llums apareixent vaig veure,
i un pujant un bon tros, i un altre un poc,
105 — com el Sol que els inflama va preveure,
cadascun s'aturava en el seu lloc,
i el cap i coll d'una àguila venia
108 — a ser representat en aquell foc.
illustrami di te, si ch' io rilevi E vidi scendere altre luci dove
le lor figure com' io l' ho concette: gra il colmo dell'emme, e li quetarsi
s1 paia tua possa in questi versi brevil cantando, credo, il ben ch'a sè le move, ,
Mostrarsi dunque in cinque volte sette Poi come nel percuoter de' ciocchi arsi
vocali e consonanti: ed io notai surgono innumerabili faville,
so le parti Si, come mi parver dette, onde li stolti sogliono augurarsi, 168
tDILIGITE IUSTITIAM' primai resurger parver quindi piú di mille
fur verbo e nome di tutto 'l dipinto, luci, e salir, qual assai e qual poco
4s (QUI IUDICATIS TERRAM0 ' fur sezzai. si come il sol che l' accende sortille, 168
Poscia nell'emme del vocabol quinto e quietata ciascuna in suo loco,
rimasero ordinate, si che Giove la testa e 'I collo d'un'aguglia vidi
se pareva argento li d'oro distinto. rappresentare a quel distinto foco, 108

el

TEES IEEr P EE

4