63

69

2

75

18

81

84

LA DIVINA COMÈDIA

vaig adonar-me que girant entorn
junt amb el cel, el cercle es dilatava,
veient aquell miracle amb més adorn.

I com en un no res el roig s'acaba
en un rostre de dona avergonyit
i el blanc reprèn el lloc que li tocava,

així, en girar-me, es troba el meu sentit
amb el candor de la benigna estrella
sisena, que m'havia recollit.

Jo veia, dins la jovial rodella,
l'amor que hi té el festós espurnejar,
nostra parla signant-me a la parpella.

I com ocells sortits del riberar,
congratulant-se de les llurs pastures,
ara en arc, ara en fus solen volar,

dintre la llum les santes criatures
voliquejant cantaven, i tot fent

la D, la lila L en llurs figures.

Seguien el seu cant primerament,
i després, convertint-se en cada signe,
s'aturaven un temps calladament.

Pegasea divina, que fas digne
de glòria i fama el predilecte teu,
que amb tu la seva pàtria torna insigne:

 

si m'accors' io che l mio girar dintorno
col cielo insieme avea cresciuto l'arco,
ss veggendo quel miracol pià adorno.

E qual è 'l trasmutare in picciol varco
ditempo in bianca donna, quando il volto
es SUO si discarchi di vergogna il carco,

tal fu nelli occhi miei, quando fui vòito,
per lo candor della temprata stella
so Sesta, che dentro a sè m'avea ricolto.

lo vidi in quella giovial facella
lo sfavillar dell'amor che li era,
1a Segnare alli occhi miei nostra favella.

E come augelli surti di rivera
quasi congratulando a lor pasture,
fanno di sè or tonda or altra schiera, 46

si dentro ai lumi sante creature
volitando cantavano, e faciensi
or D, or I, or L in sue figuré. ç

Prima, cantando, a sua nota moviensi,
poi, diventando l'un di questi segni,
un poco s'arrestavano e taciensi. c1
O diva Pegasea che li 'ngegni
fai gleriosi e rendili longevi,
ed essi teco le cittadi e' regni, 86