212 LA DIVINA COMÈDIA P a a cSr doi din I ara d'aquell moment tan sols puc dir que, tornant-la a mirar, en el meu afecte 15 cap desig no podia jo sentir. Perquè l'Etern Plaer, que raig directe donava a Beatriu, del seu encís 18 em satisfeia amb el segon aspecte. I vencent-me amb l'esclat del seu somrís, 4 Escolta i gira't, x em digué resolta, " cque no sols els meus ulls són Paradís ). Com aquí baix s'albira alguna volta l'afecte en la mirada, quan és tant, 94 que d'ell sencera l'ànima es veu tolta, així, en el flamejar del fulgor sant, vaig conèixer, girant la vista franca, 0€ desig encara de seguir parlant. I començà: cEn aquesta quinta branca de l'arbre que és pel cim vivificat 30 i que de fruit ni fulla mai no manca, ànimes hi ha que abans de fer l'esclat al Paradís, ja foren de gran veu 38 i pels poetes tema digne i grat. Esguarda, doncs, els braços de la creu, i el qui anomenaré tindrà semblança 88 al llampegar que dins del grop es veu.: Tanto poss' io di quel punto ridire, cosi nel fiammeggiar del fulgor santo, che, rimirando lei, lo mio affetto a ch' io mi volsi, conobbi la voglia 45 libero fu da ogni altro disire, in lui di ragionarmi ancora alquanto. . fin che il piacere etterno, che diretto El cominció: aln questa quinta soglia raggiava in Beatrice, dal bel viso dell'albero che vive della cima is Mi contentava col secondo aspetto. e frutta sempre e mai non perde foglia, — se Vincendo me col lume d' un sorriso, spiriti son beati, che già, prima ella mi disse: cVolgiti ed ascolta, che venissero al ciel, fuor di gran voce, , Ché non pur ne' miei occhi è paradiso2. si ch'ogni musa ne sarebbe opima. 88 Come si vede qui alcuna volta Però mira ne' corni della croce: l'affetto nella vista, s'elli è tanto, quello ch' io nomerò, li farà l'atto 44 che da lui Sia tutta l'anima tolta, che fa in nube il suo foco veloce.2 $e