dt

Esisds

Da Laé da ee

ERA

il

 

310 LA DIVINA COMÈDIA

 

quan el Dant encara era a Florència. El esant ocell és l'àguila
imperial que els Scaligeri porten a l'escut.

Amb el generós Scaligero eveuràs el qui fou marcat en néixer
per aquesta forta estrella (el planeta Mart), que farà notables les
seves obres. Com que sols té nou anys, la gent no s'ha adonat del
seu valor. Però abans que el Gascó (Climent V) enganyi l'alt Enric
(Enric VII, emperador), seran espurnes de la seva virtut el no curar
ni de la por ni del diner:.

Acaba fent l'elogi de les magmñcenaes dels personatges i de la
seva transcendència històrica. Es refereix al germà petit de Barto-
lommeo, o sigui Cangrande della Scala, nat el 9 de març del 1291,
associat al govern l'any 1311,i únic senyor de Verona des del 1312
fins a la seva mort, que s'esdevingué el 22 de juliol del 1329. Ja
sabem la veneració, admiració i agraiment que tenia el Dant per
Cangrande, i ja, en el primer cant de la ComèÈpIa, hem vist com en
el Veltro salvador, alguns comentaristes del poeta volen endevinar la
figura de l'insigne tirà de Verona.

Un cop exposada la profecia, el rebesavi vol consolar el des-
cendent de la duresa que l'espera, i li diu que no envegi els seus
conciutadans, causa de la desgràcia del poeta, perquè la seva vida
s'allargarà de manera que pugui veure el càstig de llur perfídia.

Aleshores el Dant demana si ha de callar o ha de dir tota la
veritat, en el seu poema, de les coses que ha après viatjant per
l'Infern, pel Purgatori i pel Cel. El Dant es planteja el problema
de la sinceritat, adonant-se de la transcendència que en el futur
tindrà la seva obra. l Cacciaguida respon al poeta: eLa consciència
tèrbola per la pròpia vergonya o per la dels altres, potser trobarà
brusca la teva paraula. Però tu, apartant-te de tota mentida, fes
la teva visió ben manifesta, i deixa gratar allà on hi ha la ronya.
Que si al primer gust la teva veu molesta, deixarà aliment vital un
cop serà digerida. El teu crit farà com el vent, que percudeix més
fortament les més altes cimes, i això no és motiu de poc honor:.
El Dant ha triat aquest moment de colloqui amb la seva pròpia sang
i amb la noblesa de la seva casta, per poder dir amb el esabor salat
del pa de l'exilip tot el que ell creu i espera de la seva obra. Hem
de convenir que l'extraòrdinari poeta, fins en la zona de l'orgull ferit,
no s'equivoca de res.