PARADÍS. CANT XVII 209

I comencen les profecies: dCom Hipòlit, per culpa de la des-
piatada i pèrfida madrastra, partí d'Atenes, a tu et caldrà partir de
Florèncias. La pèrfida madrastra és Fedra, què no podent seduir el
fillastre Hipòlit, l'acusà davant del seu pare Teseu.

cAixò es vol (el teu exili) i això es procura, i aviat serà un fet
el que es pensa allà on tot el dia Crist és mercadejata. Es refereix
a la Cort de Bonifaci VIII, de la política florentina del qual, com
sabem, fou el Dant acèrrim adversari. A l'odi contra els blancs ma-
nifestat pel Papa, contribuien florentins del partit megre, com els
Spini, banquers particulars del Pontífex, i aquesta conxorxa amb els
banquers, és la causa del terrible apòstrofe contra el Vaticà, con tot
el dia Crist és mercadejat.

cLa culpa seguirà a la part ofesa, com sol passaro (els blancs
bandejats de Florència, entre ells, el Dant), eperò la venjança farà
testimoni a la veritat (justícia) que la dispensa., Es refereix als
desastres de Florència després de l'expulsió dels blancs, i, sens dubte,
a l'ultratge sofert per Bonifaci VIII a Anagni i a la mort del Papa.

Bellíssims i noblement dramàtics són els versos amb els quals
Cacciaguida pinta al Dant els colors de l'exili, i famosos s'han fet
els que, d'una manera insuperable, expliquen com l'exiliat polític,
en la seva pròpia banda i en els seus propis companys troba tot el
malestar: YE quel che piú ti graverà le spalle, — sarà la compagnia
malvagia e scempia — con la qual tu cadrai in questa valle".

D'aquesta companyia que tindrà el Dant, Cacciaguida n'acusa la
ingratitud, la follia i la impietat, anunciant que es girarà contra el
poeta: ella, no el Dant, en durà les galtes vermelles. Donarà prova
de.la seva bestialitat, i al Dant li serà bella cosa separar-se'n. Els
comentaristes no acaben de precisar els fets que són causa de les
dures paraules del Dant, dles galtes vermellesv no són de vergonya,
però, i el poeta alludeix fets sagnants, en els quals ell no va prendre
part, com l'empresa de la Lastra — estiu del 1304 — feta pels Blancs
exiliats, que acabà en derrota, o la temptativa d'Arezzo, l'any 1307.

Profetitza el rebesavi quin serà el primer refugi del poeta: aLa
cortesia del gran lombard que sobre l'escala porta el sant ocell..
La majoria dels comentaristes veuen en cel gran lombardo Barto-
lommeo della Scala, mort el març de 1304. El Boccaci l'identifica
amb Alberto, pare de Bartolommeo, però Alberto morí el 1301,

E a

444,
T

EEA i

dER "..::....gi“:!:_::_ cir

IGUULA

dEE EEU EORR

ac iia: -0
EErcgE

i
:
l
E

RS
d
.

PES iora gra

Eti

L itatatatsidiesi sataes

E

Sar taera a
cuu

i _5_;::--"

RIT