PARADÍS. CANT XVII 207

 

Aquest teu crit farà el mateix que el vent,
que en les més fermes altituds més brama,
185 i això no fa d'honor poc argument.

ira mrrra

No en va en aquest celeste panorama,
i en la muntanya, i en la vall de dol,
138 se t'han mostrat només els de més fama ,

que l'ànim de qui escolta, no es resol
a creure per exemple que s'amaga
dins l'ignorat o dins l'obscur redol,

143 ni per altre argument que el tret no paga.o
l
Questo tuo grido farà come vento, Però ti son mostrate in queste rote, .
che le pià alte cime pià percuote, nel monte e nelle valle dolorosa i
185 € CiÒ non fa d'onor poco argomento. pur l'anime che son di fama note, 168

':X:?I'AI:A cr 41:;.-’ dE $ La dfl da 344 aaara t ee  DaDEICaIIatI CI Leratea
tltr ciÓ T4I PRicSereient col EE SEPITENtStS iT E Da EDRTErSe ra lErd SEra Cd ediaetens Era CrT

che l'animo di quel ch'ode, non posa i
nè ferma fede per essemplo ch'aia

IE PEM C IERES

la sua radice incognita ed ascosa,

nè peraltro argomento che non paia.) y4s

E

or

5a

d

COMENTARI AL CANT XVII

D_ESPRÉS d'aquesta síntesi moral i social de la Florència del
segle xiI i del començament del Xui, el Dant demana al seu
rebesavi que li aclareixi els misteriosos avanços que se li han fet
sobre el seu futur en el pas de l'Infern i del Purgatori.

Per arribar a la pregunta, primer el poeta ens explicarà quin era
el seu estat d'ànim i la seva terrible curiositat, comparant-se amb
Faetont, el qual demanà a Climene, la seva mare, si ell era en
realitat fill d'ApoHó, la qual cosa li era negada per Èpafus, fill de
Júpiter. I aquí el Dant torna a fer ús del seu Ovidi.

Davant el desig de saber del poeta, Beatriu l'incita a parlar i a
perdre la timidesa, i aleshores ell diu a Cacciaguida, d'una manera
sàvia, historiada i digna, el que ambiciona conèixer: cOh cara
planta meva que t'enlaires fins a poder veure les coses contingents
abans que siguin en si, mirant el punt en el qual tots els temps són