tigar L O4si a on iEaipiisEN SEr i Maeitrt 206 LA DIVINA COMÈDIA Cal, per això, que sigui provident, i si l'estada on tinc l'amor m'és presa, 11 que altres no en perdi, pel meu vers punyent. En el món on no acaba l'amarguesa, i al cim de la muntanya on sense vel 114 el sant esguard em va ajudar en l'empresa, i encar d'un llum a l'altre anant pel Cel, coses he après que si jo les redic 117 molts hauran de trobar-hi gust de fel, i si del ver no sóc jo prou amic, temo perdre virtut davant el chor 120 dels qui aquest temps "nomenaran antic. La llum en la qual reia el meu tresor es fa brillant d'un espurneig que ofusca 193 igual que un raig de sol en espill d'or, i diu després: e4La consciència llusca, sentint o pròpia o d'altri la vergonya, 198 potser que et trobi la paraula brusca. Mes, sens mentida, l'aire desensonya, i tot el que hagis vist ensenya i crida, 1899 — i tu deixa gratar on piqui la ronya. Que si et troben la veu eixarreida al primer gust, vivíssim aliment 188 deixarà tan bon punt sigui paida. per che di provedenza è buon ch' io m'armi, si che, se 'l loco m'è tolto pià caro, a11 iO non perdessi li altri per miei carmi. Già per o mondo sanza fine amaro, e per lo monte del cui bel cacume qa li Occhi della mia donna mi levaro, € poscia per lo ciel di lume in.lume, ho io appreso quel che s' io ridico, 117 2 Molti fia sapor di forte agrume, € s'io al vero son timido amico, temo di perder viver tra coloro see Che questo tempo chiameranno antico.s La luce in che rideva il mio tesoro ch'io trovai li, si fè prima corusca, quale a raggio di sole specchio d'Oro, 4 indi rispuose: eCoscienza fusca o della propria o dell'altrui vergogna pur sentirà la tua parola brusca. 180 Ma nondimen, rimossa ogni menzogna, tutta tua vision fa manifesta, e lascia pur grattar dov'è la rogna. 180 Chè se la voce tua sarà molesta nel primo gusto, vital nutrimento lascerà poi, quando sarà digesta. 182