rra L

PARADÍS. CANT XVII 205

 

I ses magnificències conegudes
seran tals, que els seus propis enemics
R no en podran mantenir les llengúes mudes.

rig8ets
r

D'ell espera, i no molles ni pessics,
car ell capgirarà molta de gent,
90 fent als rics pobres, i als qui capten rics.

ESEt

I el que d'ell saps, ho duus al pensament,
però no ho repeteixis.v I afegia
98 fets de mal creure a qui hi serà present.

M..,.....:._..,;gqá'.v BEGRERES

É
i
i
H
i

I digué encar: 4Fill meu, això encloia
el que et fou avisat, saps, doncs, els fins
98 paranys que trobaràs prompte en ta via.

Mes no et facin enveja els teus veins,
que prou llarga serà la teva vida i
99 per veure el càstig de llurs fets roins.o

I quan callant se'm va mostrar enllestida,
l'ànima santa, de posar el tramat
101 en la tela que vaig donar-li ordida,

jo començo com l'home assedegat
del consell eficaç d'una persona
105 que ajunti seny, amor i probitat:

cPare meu, jo veig bé com esperona
el temps vers mi, per dar-me el cop potent

108 que fa més dany al qui més s'abandona.

Le sue magnificenze conosciute
saranno ancora, si che" suoi nemici
87 non ne potran tener le lingue mute.

A lui t'aspetta ed a' suoi benefici,
per lui fia trasmutata molta gente,
:e cambiando condizion ricchi e mendici.

E portera'ne scritto nella mente
di lui, e nol diraixs, e disse cose
ss incredibili a quei che fien presente.

Poi giunse: eFiglio, queste son le chiose
di quel che ti fu detto, ecco le' nsidie
se che dietro a pochi giri son nascose.

Non vo' però ch'a' tuoi vicini invidie,
poscia che s' infutura la tua vita
vie piú là che 'l punir di lor perfíidie.x. — 9,
Poi che, tacendo, si mostrò spedita
l'anima santa di metter la trama
in quella tela ch' io le porsi ordita, 108

jo cominciai, come colui che brama,
dubitando, consiglio da persona
che vede e vuol dirittamente e ama: 106

cBen veggio, padre mio, si come sprona
lo tempo verso me, per colpo darmi
tal, ch'è pià grave a chi piú s'abbaudona, ,s