PARADÍS. CANT XVII ' 203 — É m dnt iida a iaa cLa contingència, que mai el quadern de la vostra matèria no depassa, 39 tota és pintada en el preveure etern: necessitat, erò, no s'hi enllaça, com de l'ull que l'esguarda dins el riu 48 — NnO depèn el vogar de la barcassa. I semblant al so d'orgue, que es fa viu dintre l'orella, tot el feix de penes 5 que a tu t'esperen, des d'allí se'm diu. Com Hipòlit partia un jorn d'Atenes per la madrastra sense pietat, 48 veuràs que el pas lluny de Florència menes. Això és volgut i això ja és acordat, i prompte serà un fet tal com es pensa 51 allí on sempre del Crist es fa mercat. Daran la culpa al qui rebrà l'ofensa, com se sol, mes venjança seguirà 54 que palesi del ver la coneixença. Tot el que estimes et caldrà deixar, i aquesta és de les fletxes la primera 57 que de l'arc de l'exili es desprendrà. Tu tastaràs quin gust de sal t'espera en el pa d'altri, i com és mal camí 60 pujar i baixar l'escala forastera. eLa contingenza, che fuor del quaderno Questo si vuole e questo già si cerca, della vostra matera non si stende, € tosto verrà fatto a chi ciò pensa se tutta è dipinta nel cospetto etterno: là dove Cristo tutto di si merca. s necessità però quindi non prende La colpa seguirà la parte offensa se non come dal viso in che si speèchia in grido, come suol, ma la vendetta 4a nave che per corrente giú discende. fia testimonio al ver che la dispensa. PA Da indi si come viene ad orecchia Tu lascerai ogni cosa diletta dolce armonia da organo, mi vene pià caramente, e questo è quello strale 45 8 Vista il tempo che ti s'apparecchia. che l'arco dello essilio pria saetta. 61 Qual si partio Ippolito d'Atene Tu proverai si come sa di sale per la spietata e perfida noverca, lo pane altrui, e come è duro calle tal di Fiorenza partir ti convene. lo scendere e 'I salir per l'altrui scale. e0 48 P