MOEMSCI LS U4) Od o c sis i Bard RL ESENSES ir

202 LA DIVINA COMÈDIA

 

eSoca meva que tanta empenta dus,
i que com veuen les terrenes ments
15 que en triangle no cap més d'un obtús,

així tu veus les coses contingents
ans que arribin a ser, mirant el punt
18 en el qual tots els temps lluen presents ,

mentre muntava jo, a Virgili adjunt,
pel puig que de les ànimes té cura,
91 O davallava dins el món difunt,

paraules greus sobre ma sort futura
em foren dites, i malgrat que em sé
24 com tetràgon als cops de la ventura,

al meu voler li fóra falaguer
saber quina fortuna tinc marcada ,
g — que fletxa que es preveu més lenta ve.v

Així vaig dir a la llum que la sentada
amb mi tingué, i així ma voluntat
30 al gust de Beatriu fou confessada.

No ambages, en els quals el món mancat
ja s'envescava ans que deixés de viure
33 l'Anyell de Déu que ens va llevar el pecat,

sinó clara paraula, i neta, i lliure,
per resposta em donà l'amor patern,
38 clos i manifestat en son somriure :

4O cara piota mia che si t' insusi,
che come veggion le terrene menti
15 non capere in triangol due ottusi,

cosi vedi le cose contingenti
anzi che sieno in sè, mirando il punto
18 2 Cui tutti li tempi son presenti,

mentre ch'io era a Virgilio congiunto
su per lo monte che l'aníme cura
31 € discendendo nel mondo defunto,

dette mi fuor di mia vita futura
parole gravi, avvegna ch' io mi senta

s4 ben tetragono ai colpi di ventura.

Per che la voglia mia saria contenta
d' intender qual fortuna mi s'appressa3
chè saetta previsa vien piú lenta.2

Cosi diss' io a quella luce stessa
che pria m'avea parlato, e come volle
Beatrice, fu la mia voglia confessa.

Nè per ambage, in che la gente folle
già s' inviscava pria che fosse anciso
l'Agnel di Dio che le peccata tolle,

ma per chiare parole e con preciso
latin rispuose quello amor paterno,

chiúso e parvente del suo proprio riso: