PARADÍS. CANT XVI 197

 

tots aquests, que foren poderosos i en la seva època eren ede poc
valor i poca dignitat..

cSobre la porta que al present és carregada de nova fellonia de
tant pes, que ja aviat capgirarà la barca, hi havia els Ravignani, dels
quals ve el comte Guido i algú que ha pres després el nom del gran
Bellincionev. A la Porta San Piero tenien llurs cases, el 1300, els
Cerchi, esalvatges i ingratsv, segons Villani, gent nova i fàcil a la
traició, que, acostant-se al partit dels blancs pistoiencs, tenien de
causar grans desastres a Florència. El Villani ens diu dels Ravi-
gnani que ceren molt grans,, i d'una de les dones de la família
—una filla de misser Bellincione Berti, la bona Gualdrada (INF. xvI,
37) — descendiren tots els comtes Guidi.

El Guido al qual es refereix Cacciaguida, fou Guido Guerra VI,
que en el cant XVI de l'INFERN hem trobat entre els sodomites. Els
qui prengueren el nom de l'ealt Bellincioner, foren els descendents
d'Ubertino Donati, un dels seus gendres. També el prengueren
alguns dels Adimari, que descendien d'una tercera filla de Bel-
lincione.

Del Della Pressa, que ja sabia l'art de regir, ens en dóna noves
Villani, quan constata que aquesta família era de gentilhomes, i el
Butí confirma que eren elegits oficials per regir les terres veines.
Segons Villani, trairen els florentins en la batalla de Montaperti.

eGaligaio tenia ja l'espasa de cavallern, manifesta Cacciaguida,
el cronista de Florència, Villani, diu que els Galigai eren nobles
gibellins del barri de Porta San Piero.

cEra gran la colonna del Vaiov, diu Cacciaguida. La columna o
llista del Yaio, és un terme heràldic. En la nostra llengua en diem
evaireo, i consisteix en una sèrie de losanges blancs i blaus, aquesta
llista de losanges en camp vermell, era l'escut dels Pigli del barri
de Porta San Pancrazio egentilhomes i grans en aquella època:.

Totes les famílies que enumera després, fora la primera, que era
gúelfa, pertanyien al partit gibellí i, segons Villani, foren grans i
poderosos tots ells, i en l'època del Dant reduits gairebé a la
misèria.

cEls qui el quarteró enrogian — de vergonya — eren els Chiara-
montesi, gúelís del barri de Porta San Piero, perquè un de la seva
família feia trampes amb la mesura de la sal que donava al poble.

IM-14

S

M:

Daa esraretee I tt
nt 2