ET da arra mar

araT oaea va ta a LAlaL CI GAaA D e) p bEOA 9td pb si ad

ó
SAA E utig

 

194 LA DIVINA COMÈDIA

COMENTARI AL CANT XVI

COMENçA el Dant enorgullint-se de la noblesa de la seva família,
i troba natural que en la terra la gent se'n pagui, de semblant
néblesa, perquè ell se'n complagué en el Cel, però immediatament,
com penedit de la pròpia vanitat, dirà que aquesta noblesa cés
una capa que de seguida curteja, i si no s'hi afegeix un pedaç (altres
virtuts morals), aviat el temps la destrueix amb les:-tisores2.

El Dant manifesta que tractà el seu rebesavi de vós, i afirma que
aquest tractament l'usà primer Roma, però que a Roma és allí on
s'usa menys, substituit pel t.

Fa referència a una llegenda fundada en una errònia interpre-
tació de Lucà, que vol que Juli Cèsar fos el primer que rebé el
tractament de vós, quan, finides les guerres civils, ocupà tots els
càrrecs de la república.

Un cop dit el evós,, Beatriu tus per donar a entendre al Dant
que ella s'adona del tractament especial i del diàleg purament mundà
de Cacciaguida i el poeta, és a dir, ve a ésser com una tos d'adver-
timent O, si es vol, de tolerància. I la compara el poeta ca la dona
que tossí. al primer pecat escrit de Ginebrar, allusió als amors de
Ginebra i Lancelot del Llac, i a l'escena del famós bes comentat per
Francesca de Rímini en el cant V de l'INFERN. En aquesta escena
amorosa, la Dama de Malohaut tossí fingidament perquè Lancelot
s'adonés que la seva passió era coneguda d'ella.

El Dant, amb un llenguatge carregat d'afecte i veneració, demana
a Cacciaguida: qui eren i on vivien els seus avantpassats, l'any de
la seva naixença, quanta gent hi havia a la cleda de Sant Joan — la
ciutat de Florència, que tenia per patró Sant Joan Baptista—, i qui
era la gent més assenyalada de la seva època.

Cacciaguida comença per precisar l'època del seu naixement :
eDes del dia en què fou dit A4ve (el dia de l'Encarnació del Fill de
Déu) al part en el qual la meva mare s'alliberà de mi, essent-ne
gràvida, aquest foc (el planeta Mart) vingué a reinflamar-se cinc-
centes vuitanta vegades sota la planta del Lleóx (la consteHació
del Lleó). Segons Alfragano, la revolució del planeta Mart es