ti M LRDT cS P O cS dE ETa Lda cduatava té ME LA SS G ó Es E 5 E È . _ R _’;\“Í:ZÉÉ—“Y:;:!:','%; aa it maar ELRT NIPRI TLA LA Sa MPUUSART S SOSIGISIOAESI A P TASI EAT o titeI, RadaT ErEa RI STolSCAS AT TaTSRROT o TATARSIT 9 9MA R1 1oRPTSITS oOET V PDENSOINII EAaT ó 190 LA DIVINA COMÈDIA el qui es veu florentí, i amb bossa gran, potser retornaria a Simifonti, 68 — d'on el seu avi va sortir captant, seria Montemerlo encar dels Conti, clouria Acone els Cerchi a les vesprades 66 i potser Valdigrieve els Buondelmonti. Que sempre la barreja de gentades principi fou del mal de les ciutats, ee — com del vostre, menjar massa vegades. — El toro cec va avall en els fossats més que el marrà, i moltes vegades talla m — millor un glavi que no cinc de plegats. - Si consideres Luni i Urbisaglia com han caigut, veuràs el que seran " — darrera d'elles Chiusi i Sinigaglia. Sentir que les nissagues es desfan, no t'ha de semblar a tu ni nou ni fort, " — Car saps que les ciutats. s'acabaran. Les vostres coses tenen una mort, com vosaltres, encar que n'hi hagi alguna 81 que res no sembla que li freni el cor. I com amb les voltades de la lluna, ara s'acosta el mar i ara se'n va, h 84 així fa de Florència la fortuna. tal fatto È fiorentino e cambia e merca, Se tu riguardi Luni e Urbisaglia che si sarebbe volto a Simifonti, come sono ite, e come se ne vanno es là dove andava l'avolò alla cerca, di retro ad esse Chiusi e Sinigaglia, E sariesi Montemurio ancor de' Contis — udir come le schiatte si disfanno sarieno i Cerchi nel piovier d'Acone, non ti parrà nova cosa nè forte, se € forse in Valdigrieve i Buondelmonti. poscia che le cittadi termine hanno. ve Sempre la confusion delle persone Le vostre cose tutte hanno lor morte, principio fu del mal della cittade, si come voi, ma celasi in alcuna ss come del vostro il cibo che s'appone, che dura molto, e le vite son corte. s: € cieco toro pià avaccio cade E come 'I volger del ciel della luna che'l cieco agnello:-e molte volte taglia cuopre e discuopre i liti sanza posa, 14s Pià e meglio una che le cinque spade. cosi fa di Fiorenza la Fortuna: " ancnar ma Ed