PARADÍS. CANT XVI 189
— ia i rar t ctrar oi irtrdar
al Lleó consteHat cinc-cents cinquanta
i trenta cops es va acostar aquest foc
38 per reinflamar-se sots la seva planta.

Els avis meus i jo som nats al lloc
que del barri darrer marca la testa,
m — en l'indret on cada any feu córrer el joc.

Dels meus majors no et cal saber la resta ,
el que van ser i el lloc d'on van venir,
45 callar-ho, més que dir-ho, és cosa honesta.

Tots els qui en aquell temps eren allí
amb espasa, entre Mart i el dolç Baptista,
48 al quint dels qui ara hi ha cal reduir. l

Si avui Certaldo la ciutat conquista, I
si Campi i si Figline hi fan mal vi, i
81 pura es veié en el més modest artista.
Oh com fóra millor ser sols veí
d'aquesta gent que dic, tenint encara i
04 Galluzzo i Trespiano per confí,
que, dins, haver de tolerar la cara
del vilà d'Aguglion, o aquell de Signa,
57 que ja pel trafiqueig les teles paral

Si aquella gent que al dret menys es resigna
i amb el Cèsar ha anat madrastrejant, l

j \
80 hagués estat com mare al fill benigna, I
al suo Leon cinquecento cinquanta Ma la cittadinanza, ch'è or mista
e trenta fiate venne questo foco di Campi, di Certaldo e di Fegghine,
se 2 rinfiammarsi sotto la sua pianta. pura vediesi nell' ultimo artista. é
Li antichi miei e io nacqui nel loco GQh quanto fora meglio esser vicine
dove si truova pria l' ultimo sesto quelle genti ch' io dico, e al Galluzzo
4a da quei che corre il vostro annúal gioco. e a Trespiano aver vostro confine, PA
Basti de' miei maggiori udirne questo: che averle dentro e sostener lo puzzo
chi ei si fosser e onde venner quivi, del villan d'Aguglion, di quel da Signa,
4s Pià È tacer che ragionare onesto. che già per barattare ha l'occhio aguzzol qe
Tutti color ch'a quel tempo eran ivi Se la gente ch'al mondo pià traligna
da poter arme tra Marte e 'l Batista, non fosse stata a Cesare noverca,

4a erano il quinto di quei ch'or son vivi. ma come madre a suo figlio benigna, "