PARADÍS. CANT XV 185

 

combaté la nequícia d'aquella llei (mahometana), però no diu que
combatés a Terra Santa. I afegeix que cel poble musulmà usurpa
vostra justícian, és a dir, cus priva de la possessió dels Sants Llocs,
per culpa dels Pastors — dels Papes —, que en lloc de fomentar les
croades, s'ocupen d'altra cosan. Paraules anàlogues ha dit el poeta
en el cant XXVII de l'INFERN, en el qual acusa el cprincep dels nous
faritzeuso — Bonifaci VIII— que guerreja ja prop de Sant Joan de
Laterà i no contra jueus ni sarrains, i en el cant IX del PARADÍS,
parlant de Terra Santa qque poc toca la memòria al Papa2.

Mort en la lluita per la fe, Cacciaguida diu que avingué del
martiri a aquesta pauv. Això és el que manifesta el rebesavi, i els
antics comentaristes i biògraís no saben res més que el que diu el
poeta sobre la persona i els fets de Cacciaguida. L'existència de
Cacciaguida és certa, pel document citat de l'any 1189, any en el
qual es diu que ja era mort.

En una acta del 28. d'abril de 1131, Davidsohn ha trobat un
Cacciaguida, fill d'Adamo, que ell identifica amb el rebesavi
del Dant.

 

cogr perEeRe T V

 

ERSISELEE

,
L

iga eis

Sraetea

05

Hasrs

iisconciaimnt

L
x

TICUSIE Ti
S RA RIÓ,

É
8
n
t
S
t