Daa itsLiartc iiar

PT EEr iira E IE SACIS LS AI OS aR IA D DRE iEaT CA SE iad CI dacd DSESd

 

è tn ucon dSa r
P d

184 LA DIVINA COMÈDIA

 

treien la pell les unes a les altres, sinó que comentaven els fets
antics i les llegendes.

cEn la meva època hauria estat raríssima una Cianghella, insos-
pitat un Lapo Salterello, com avui dia (temps corrumput) ho foren
un Cincinnat o una Cornèlian. Aquesta Cianghella fou de la família
de la Tossa, i es casà amb Lito degli Alidosi, d'Imola. Fou desver-
gonyida, deshonesta i escandalosa, i va viure fins el 1330. Lapo
Salterello era un jurista poeta, famós per la seva venalitat com a
jutge. L'any 1302 fou proscrit, i a la seva condemna influí l'odi
que li tenia Bonifaci VIII.

cEn aquest viure tan bell i reposato segueix el rebesavi, cla
meva mare, en el moment del part, invocà el nom de Maria, em
batejaren en el vostre antic baptisteri i m'anomenaren Cacciaguida.
Moronto i Eliseu foren els meus germans2.

Segons el Vandelli, de cap d'aquests dos germans de Caccia-
guida se'n tenen dades. Un Moronto de Arco és recordat en un
document florentí del 2 d'abril de 1076, però no se sap si es tracta
del germà de Cacciaguida.

4La meva muller vingué de la vall del Po, i d'aquí és tret el teu
cognomx. Entre els comentaristes hi ha qui vol que vingués de
Ferrara, de Parma o de Verona. A Ferrara hi hagué una família
Aldighieri, però es troben Alighieri a Parma i en altres llocs de
l'Emilia. Boccaci, en la seva cVida del Danto, diu: eCacciaguida
tingué per esposa una donzella nada dels Aldighieri de Ferrara).

cVaig seguir l'emperador Conrad, el qual em féu de la seva
famílian. Conrad III de Suàbia, nat el 1093, emperador del 1133
al 1152, anà amb Lluís VIII de França a Terra Santa, assetjà Da-
masc sense èxit, l'expedició finí amb una retirada. Però Conrad,
segons els historiadors i comentaristes, no anà mai a ltàlia, i és
difícil que Cacciaguida el pogués seguir. És possible, com suposa
Vandelli, que el Dant, per exigències cronològiques, agafés Con-
rad III per Conrad HI (1024-1039), del qual diu Villani cque anà a
Calàbria contra els sarrains. Aquest Conrad es delectà bastant en
la ciutat de Florència, i molts ciutadans es feren cavallers de la
seva mà).

cVaig batre'm contra la nequícia — d'aquella llei, el poble de la
qual usurpa—, per culpa dels Pastors, vostra justícian. Diu que

Bi

R EE CEOR a S EO GIOR ta ER CEE Da l E GOad ra o adr li oga DT r arra Dr