E
L

PARADÍS. CANT XV 183

 

masuesenyagagaraea,

Sota aquesta vella murada, hi havia una església, anomenada la
Badia, que tocava a tèrcia i nona.

Diu l'ànima lluminosa que en aquell temps no s'hi veia ostenta-
ció de luxe: braçalets, corones, gonelles brodades ni cenyidors que
es fessin remarcar més que la persona. Diu eque la filla, naixent,
no feia por al pares. L'eOttimor ho comenta així: dEsperaven
maridar-les a l'edat suficient, i avui les mariden en el bressol.
I el dot era mesurat, ara és tal, que se n'hi va tot el que posseeix
el pare,. I el Buti diu que els dots de les noies a Florència només
es poden obtenir cusurejant o robant..

cNo hi havia palaus grandiosos, amb cambres més del necessari
i no habitades. Encara no hi havia acudit Sardanapal a mostrar allò
que en una cambra es pote. Citant el nom del-famós rei d'Assíria,
Assutbanipal o Sardanapal — del 667 al 626 a. J. C.—, provetrbial
per la seva luxúria, l'esperit fa una clara alusió a la corrupció sexual
dintre les famílies fiorentines.

cEncara no vencia el vostre Uccelatoio a Montemalos. Monte-
malo (Montemario), que domina Roma , Uccelatoio, a cinc milles
de Florència, venint de Bolonya, voldrà dir l'esperit, que el luxe de
Florència no era igual al de Roma, el qual ara és depassat, de la
mateixa manera que Florència depassarà Roma en la caiguda.

cjo veia Bellincion Berti anar cenyit de cuiro i os, i la seva
muller tornar del mirall sense la cara pintada2. Bellincion Berti fou
pare de la bona Gualdrada (INF. xvI, 37) i fundador de la noble
família dels Ravignani. L'any 1176, fou del Comú de Florència.

cJo veia els Nerli i Del Vecchio amb una pell sense guarnir2.
Segons el Villani, els Nerli d'Oltrarno, del partit guelf, eren grans i
potents ciutadans de Florència, lacopo di Ugolino de' Nerli fou
cònsol de Florència el 1204. 4Els Del Vecchiov: Vecchietti, nobles
florentins del barri de Porta San Brancazio, del partit guelf, i després
entre els negres.

cCada dona era certa de la seva sepultura, i no es trobaven,
per França, en el llit desertx. No tenien el perill d'haver d'emigrar
o exiliar-se els homes per questions polítiques. l encara no anaven
els marits a França a fer de comerciants, deixant les dones soles al
llit. Les mares tenien cura dels fills: cAvui és la cambrera, la mai-
nadera o la criadas, diu l'eOttimon. Per passar l'estona, no es

Hrar

EESE

SEa iacitacpcir
S rrr

y
X
.

á"y-" E

dOEC GBRRRE EE C ESL ER

P OE S 414
CR RCIA H esertot

trarMss Or

TSEstiEs
Br irCa cÓÓ

3424 1

zE

Pra al
ER