LA :.'. 8 E E. E :.. E. 182 LA DIVINA COMÈDIA El Dant, no menys conceptuós que l'esperit, li dirà, després d'haver consultat la mirada de Beatriu: dLa inteHigència i el senti- ment (seny i afecte) bon punt us apareix la Primera Igualtat (Déu), tenen en vosaltres igual pes. Perquè el Sol (Déu) que us iHumina amb la seva presència i us encén en el seu amor, és tan igual en els seus atributs, que cap comparació no en pot donar una idea exacta). És a dir: a Vosaltres sou iguals en inteligència i afecte per gràcia de Déu, que és l'equitat pura). cMes voler (sentiment que ve de la voluntat) i argument (que ve de la inteHigència) en els mortals, per la causa que us és a vos- altres manifesta (perquè veieu Déu), tenen les ales amb plomes diferents (la voluntat arriba a punts als quals no pot arribar la raÓ), per això jo, que sóc mortal, em sento en aquesta desigualtat, i per això només regracio amb el cor la festa paternal. Perquè les parau- les, expressió de les meves idees d'agraiment, no són tan vives com el meu sentiment de gratitud. I et suplico a tu, topazi vivent, que engemmes aquesta preciosa joia (la creu), que em sadollis amb el teu nom). I Pesperit: dOh fronda meva, en qui jo em complaia esperant l Jo sóc la teva arrellu. Aquí Dant fa dir al evivent topazio paraules similars a les que s'oiren en el bateig de Crist: 4Hic est filius meus dilectus in quo mihi complacuiv (MT. M, 17). I segueix: eAquell del qual la teva família ha pres el cognom, i que fa més de cent anys dóna voltes a la muntanya (el Purgatori), en el primer relleix, fou el meu fill i fou el teu besavi, i convé que la seva llarga fatiga escurcis amb les teves obres). Com després manifesta, l'esperit que parla al Dant és Caccia- guida. Ara hem d'aclarir que el fill al qual fa referència és Alighiero, mencionat juntament amb el seu germà Preintenitto en un docu- ment del 1189. Fou pare de Bello o Bellincione, que tingué cinc fills, entre ells un altre Alighiero, pare del Dant. El primer Alighiero era encara viu l'any 1201, el Dant el creia mort abans del 1200, perquè fa dir a Cacciaguida que Alighiero, en el temps del viatge dantesc (1300), feia més de cent anys que era al Purgatori, entre els superbiosos. Ara l'esperit ens parlarà de la vella Florència, dintre del cerclat antic, construida, segons la tradició, en els temps de Carlemany. x Rit S EEU EÓ CGRT 3ir P IE IEUA Tc IIDI EE OEE RS IE ES gin in t33 ut S R MD ERIRR lE RI aeti T RC E aaa DT E Ea aca Tra iarapee tarra tra e a dara tara arar ar Irar I, Dr