PARADÍS. CANT XV I81

 

paraules que li digué en llatí: 4 Oh gràcia de Déu infosa en tu ultra-
mesural d A qui, com atu, fou oberta dues voltes la porta del Celèx
El motiu pel qual el Dant ha posat en llatí aquèsts conceptes en el
seu pòema, no ha estat encara explicat per cap comentarista.

Un cop dit això per l'esperit, tanta bellesa hi ha en ell, i en els
ulls de Beatriu, que al Dant li sembla tocar el fons del seu Paradís,
l'esperit afegeix coses profundes que el poeta no comprèn, i no és
Obscur al poeta per gust, sinó per necessitat, perquè l'esperit, en
aquells moments, cremava dins d'un amor diví tan gran, que només
podia dir coses adequades al seu estat i superiors a tota inteligència
humana.

Després, desfogat cl'arc del seu ardent afectex, es posa a to
amb el cervell del Dant, i un cop lloada la Santíssima Trinitat, diri-
geix al poeta set tercines que no deixen d'ésser celestialment con-
ceptuoses.

c Llunyà i grat dejuni llegint el magne volum en el qual no es
muda blanc ni bru, tu m'has solucionat, fill, dins d'aquest llum en
el qual et parlo, mercès a aquella que per al vol elevat et vestí de
les plomes 7.

El c volum magne 2, és la presciència de Déu, en la qual, des
del moment que entrà al Cel, llegia l'esperit la vinguda del seu
descendent, creixent en fam de veure'l, és per això que aquest
e dejuni 2 de relacions familiars, és trencat per la presència del poeta,
gràcies a Beatriu, que li facilita el vol per les esferes celestes.

cTu creus que veig el teu pensament mirant en Déu (en el Qui
és primer) com de la idea de la unitat es deriva la idea dels altres
números (el cinc i el sis), per això tu no em preguntes qui sóc ni
per què jo et faig més alegrois que no els altres que has trobat entre
la turba gaia..

cTu creus la veritat: que els grans i els menors (els esperits
beats qualsevulga que sigui el grau de beatitud) d'aquesta vida,
miren en el mirall en el qual es veuen els pensaments abans de ma-
nifestar-se O produir-se).

I l'esperit, per fer més viu l'camor en el qual vetlla amb perpè-
tua vistan —la caritat en la vetlla i contemplació de Déu—, i per
fer-lo més palès al poeta, li demana que pregunti amb veu segura,
alta i alegre, que la resposta ja és decretada.

IM-13