3
E
É

E
LS

Lé
El

N035 34384 0833010J450801088843534 54

180 LA DIVINA COMÈDIA

 

COMENTARI AL CANT XV

AQUEST cant i el dos que segueixen, en els quals el poeta dialoga
amb un seu avantpassat, són d'una importància capital, des
del punt de vista històric i des del punt de vista moral i humà. Pri-
merament, l'avantpassat Cacciaguida farà una pintura plena de gràcia
j de realisme de la Florència del seu temps. Ens explicarà, després,
la sort i el desastre de les famílies poderoses, la decadència operada
en cent anys en una ciutat que en el segle xn ja era un model
completíssim de rusc humà, amb tots els defectes i totes les virtuts.

Després de la part històrica, agafa un relleu terrible la part pro-
fètica, Cacciaguida explicarà al Dant totes les vicissituds del seu
exili, i l'encoratjarà a ésser sincer i a cantar les veritats als podero-
soss i, cosa meravellosa i potser mai vista en la història literària, el
Dant, per boca de Cacciaguida, ens donarà a entendre la immensa
transcendència i l'enorme valor que tindrà el seu poema en la
posteritat.

Generalment l'orgull i la transcendència d'una obra, quan aquest
orgull ambiciós és manifestat d'una manera tan impúdica com en el
cant XVHI del PARADÍS, no acostumen a donar-se en la mateixa pro-
porció. Aquí el Dant — cas únic dintre la poesia universal — pot
dir el que li doni la gana, tan saturat se sent d'essencial valor i de
potència creadora: i el que en un altre cas potser fóra grotesc, aquí
desconcerta pel to arborat de consciència gairebé sobrehumana que
s'hi respira.

El cant XV comença amb un preludi de llum i de música, con-
cretant la forma geomètrica d'una pedra preciosa, O evocant la
imatge d'una brasa de foc dins d'un vas d'alabastre, o d'una estrella
filant en el concert de la nit, i aquesta lluentor i translucidesa d'imat-
ges, acompanyarà l'explicació del fet que una de les ànimes que van
voltant dins la creu fúlgida de Mart, s'avanci vers el poeta per
parlar-li.

Aquest esperit, semblant a l'ombra d'Anquises, quan a l'Elisi
anà a l'encontre del seu fill Eneas, esi mereix fe la nostra major
Musav — Virgili —, es dirigeix al Dant, i el poeta transcriu les

z IEE t S
Daa c io Igacaó pla CIBSESISIe N NEIS A atiian)

  

EE EE E aES Sra iaar aets Eara Iaa Dar EVTT E TA U