178 LA DIVINA COMÈDIA Encara a Montemalo no vencia el vostre Uccellatoio, com ho fa 111 i ho farà en decadència i eixorquia. Cenyit Bellincion Berti veia anar de cuiro i os, i del mirall formosa Ll4 tornava sa muller sense pintar. Als De Nerli i Del Vécchio els era airosa una pellissa neta de guarnit. 117 I elles no defugien la filosa. Oh afortunadesl Cert i decidit era el sepulcre, i cap no era en el dol 190 de trobar-se, per França, sola al llit. Vetllava l'una a vora del bressol i, en la non-non, usava l'idioma 138 que a pare i mare trastornar-los sol, l'altra, el cabell gens fatigat d'aroma, parlava amb la família de l'esclat 198 dels troians, de Fièsole i de Roma. E: da S dpi ti Cianghella excepció hi hauria estat, o Lapo Salterello, com he fóra 199 Cornèlia avui, i ho fóra Cincinnat. i En una vida així aquietadora ; entre aquells ciutadans de bon fiar, DR EE NT D CO S o es iarr aaa Ear dE SERÓ é 132 la meva mare, a qui el parir adolora, È x Non era vinto ancora Montemalo L'una vegghiava a studio della culla, dal vostro Uccellatoio, che, com'è vinto e, consolando, usava l' idioma % 1a Nel mOntar su, cosi sarà nel calo. che prima i padri e le madri trastulla, — ,ss g È Bellincion Berti vid' io andar cinto l'altra, traendo alla rocca la chioma, di cuoio e d'osso, e venir dallo specchio — favoleggiava con la sua famiglia 116 la donna sua sanza il viso dipinto, de' Troiani, di Fiesole e di Roma. 198 e vidi quel de' Nerli e quel del Vecchio Saria tenuta allor tal maraviglia esser contenti alla pelle scoperta, una Cianghella, un Lapo Salterello, u1 € le sue donne al fuso e al pennecchio. qual or saria Cincinnato e Corniglia. 196 Oh fortunatel ciascuna era certa A cosi riposato, a cosi bello della sua sepultura, ed ancor nulla viver di cittadini, a cosi fida 130 €ra per Francia nel letto diserta. cittadinanza, a cosi dolce ostello,