PARADÍS. CANT XV 177

 

I et suplico, oh topazi que ara vius
al preciós joiell fent companyia,
87 que em declaris qui ets i com et dius.o

cFronda meva, en la qual em complaia
esperantl Jo la teva arrel vaig ser lo
90 Tal resposta em donà, i encar seguia:

cAquell pel qual el teu cognom et ve
i que cent anys i més fa que el seu llavi
98 gemega al puig i en el relleix primer,

fou el meu fill i fou el teu besavi,
i convé que amb bona obra i caritat h
98 procuris tu que el seu patir s'acabi. i

Florència, dins el seu antic cerclat, I
des d'on encara escolta tèrcia i nona, d
99 vivia en pau, pudor i austeritat. I

No es veia el braçalet ni la corona,
ni gonella brodada, ni cintura
108 que es fes remarcar més que la persona.

i

(eieay d5

Encar no feia, en néixer, cap paúra
la filla al pare, perquè temps i dot
1056 —— no fugien en res de la mesura.

PRRÇS

1760

No s'habitava un ample casalot,
Sardanapal encar no s'hi afegia
108 a mostrar allò que en una cambra es pot.

ER EmE

Ben supplico io a te, vivo topazio
ehe questa gioia preziosa ingemmi,
47 perchè mi facci del tuo nome sazio.x
eO fronda mia in che io compiacemmi
pur aspettando, io fui la tua radicen:
so Cotal principio, rispondendo, femmi.
Poscia mi disse: eQuel da cui si dice
tua cognazione e che cent'anni e piue
es girato ha il monte in la prima cornice,
mio figlio fu e tuo bisavol fue:
ben si convien che la lunga fatica
se tU li raccorci con l'opere tue.

Fiorenza dentro dalla cerchia antica,
ond'ella toglie ancora e terza e nona,
si stava in pace, sobria e pudica. 99

Non avea.catenella, non corona,
non gonne contigiate, non cintura
che fosse a veder piú che la persona. 168

Non faceva, nascendo, ancor paura
la figlia al padre, chè 'l tempo e la dote
non fuggien quinci e quindi la misura. —,os

Non avea case di famiglia vote,
non v'era giunto ancor Sardanapalo
a mostrar ciò che 'n camera si pote. 108

Ea S CC Or