ETOSeaetta ta a taSiS SA S SA AMIaI CIA eiÓS

 

176 LA DIVINA COMÉDIA

 

Tu creus el ver, que aquí tot ser beat,
menor o gran, en el mirall s'encara
63 On es veu el que es pensa, ans de pensat.

Mes perquè el sacre amor, en el qual ara
vetllo amb perpètua vista i que em fa set
66 de dolç desig, millor se't mostri encara,

ta veu, amb un parlar segur i clar i net,
canti la teva voluntat mateixa,
89 que a la meva resposta ja tens dret.o

Jo guaito Beatriu, i segur em deixa
del seu assentiment, ans del meu cant,
72 amb un somriure que el voler em féu créixer.

cAfecte i senyo vaig dir per endavar .,
equan l'Equitat Primera us és mostrada,
5 d'un mateix pes en cadascun se us fan.

Que el Sol que us dóna llum i famarada,
ho fa amb claror i amb foc, i tan iguals,
78 que per dir-ho semblança no és trobada.

Mes voler i argúment en els mortals,
per la causa a vosaltres manifesta,
81 són de diverses plomes i senyals,

i essent mortal, la diferència resta
en mi, per 'xXò mots regraciatius
84 sols diu mon cor a la paterna festa.

Tu credi 'l vero, chè i minori e' grandi
di questa vita miran nello speglio
a in che, prima che pensi, il pensier pandi,

ma perchè 'I sacro amore in che io veglio
con perpetiia vista e che m'asseta
se di dolce disiar, s'adempia meglio,
la voce tua sicura, balda e lieta
suoni la volontà, suoni "l disio,
ss a che la mia risposta è già decretalx

lo mi volsi a Beatrice, e quella udio
pria ch' io parlassi, e arrisemi un cenno

Poi cominciai cost: 4L'affetto e 1 senno,
come la prima equalità v'apparse,
d'un peso per ciascun di voi si fenno, 15

però che 'l sol che v'allumò e arse
col caldo e con la luce, è si iguali,

che tutte simiglianze sono scarse. 78

Ma voglia ed argomento nè' mortali,
per la cagion ch'a voi è manifesta,

diversamente son pennuti in ali, é

ond' io, che son mortal, mi sento in questa
disagguaglianza, e però non ringrazio

qa Che fece crescer l'ali al voler mio. se non col core alla paterna festa. 06
D S EE IED a pE CE OaEI ó EDTRRA C SA ia Sra ilad ara loa lorar S