PARADÍS. CANT XV 175

 

I l'esperit plaent, a les raons
primeres, va afegir-hi alguna cosa
39 de la qual no entenia els mots pregons.

No per propòsit d'ell va ser-me closa,
mes per necessitat, que el pensament
42 d'ell, al capir mortal se sobreposa.

Però quan l'arc del seu afecte ardent
es desfogà i el seu parlar venia
b a l'alçada del nostre enteniment,

. fou d'ell la cosa que primer sentia :
cOh Déu que ets Un i ets Tres, beneit Tu,
8 — que a la meva llavor has fet cortesia lo

Iseguí: eDel meu llarg viure dejú i
- passat amb goig llegint el magne llibre i
51 On res no es muda, tant si és blanc com bru,

tu, fill, me'n treus, dins la claror que vibra
i en què ara et parlo jo, pel do precís
m — de la qui per volar t'ha dat la fibra.

Creus que vers mi ton pensament fluís
d'Aquell que és el primer, com es deriva
s7 - de l'un, quan es coneix, el cinc i el sis,

per 'xò qui sóc, i perquè és més activa
ma joia en veure't, no m'has preguntat,
80 que no en cap altre de la turba viva.

E:
b

E“:.
T

Indi, a udire ed a veder giocondo,
giunse lo spirto al suo principio cose,
se Ch".io non lo 'ntesi, si parlò profondo,

nè per elezion mi si nascose,
ma per necessità, chè 'l suo concetto
4s 2l segno de'mortal si soprapose.

E quando l'arco dell'ardente affetto
fu si sfogato, che 'l parlar discese
4s inver lo segno del nostro intelletto,
la prima cosa che per me s' intese,
eBenedetto sia tux fu etrino e uno,
48 Che nel mio seme se' tanto corteselx

E segui: aGrato e lontano digiuno,
tratto leggendo del magno volume
du' non si muta mai bianco nè bruno, 81

soluto hai, figlio, dentro a questo lume
in ch'io ti parlo, mercè di colei
ch' all' alto volo ti vesti le piume. da

Tu credi che a me tuo pensier mei

da quel ch'è primo, cosi come raia

dall' un, se si conosce, il cinque e l sei, 44
e però chi mi sia e perch' io paia

piú gaudioso a te, non mi domandi

che alcun altro in questa turba gaia. se