174 LA DIVINA COMÈDIA

 

Com en la serenor de la nit pura
de tant en tant ràpidament un foc
15 en la sorpresa nostre esguard atura,

i sembla que un estel muda de lloc,
encar que de l'indret on ell s'encén
18 no se'n perd cap, i aquell dura molt poc,

així del braç que al cantó dret s'estén
al peu d'aquella creu va córrer un astre
21 dels que hi fan constellació fulgent.

No fou de gemma que es desprèn son rastre,
ans per la llista radial passà
94 semblant a un foc darrera d'alabastre.

Talment l'ombra d'Anquises s'afanyà,
si fe mereix la nostra major Musa,
-) quan a l'Elisi el seu hereu trobà.

(COb sanguis meus, ohb superinfusa
gratia Dei, sicut tibi cui
30 bis unquam coeli ianúa reclusa2v

Tal féu el llum, i atent el vaig seguir,
i a Beatriu el meu esguard s'eleva,
33 sentint-me estupefacte esdevenir,

i tant brillava la mirada seva,
que amb els meus ulls pensava tocar el fons
96 del Paradís i de la joia meva.

E
S
D
L
5
:
3

 

Quale per li seren tranquilli e puri
discorre ad ora ad or subito foco,
is movendo li occhi che stavan sicuri,

€ pare stella che tramuti loco,
se non che dalla parte ond'el s'accende
1s NUlla sen perde, ed esso dura poco:

tale dal corno che 'n destro si stende
a piè di quella croce corse un astro
m della costellazion che li resplende,

nè si parti la gemma dal suo nastro,
ma per la lista radial trascorse,
s4 Che parve foco dietro ad alabastro:

Gar 353038 5 15253 O TN ME CEE S I sterpiriatgisist,
D S S Na E ER DENENDES cac itN Nor to di ltientie

si pia l'ombra d' Anchise si porse,
se fede merta nostra maggior musa,
quando in Eliso del figlio s'accorse.

cO sanguis meus, O superinfusa
gratia Dei, sicut tibi cui
bis unquam coeli iantia reclusa2s "
Cosi quel lume: ond' io m'attesi a lui,
poscia rivolsi alla mia donna il viso,
e quinci e quindi stupefatto fui, :3

chè dentro alli occhi suoi ardea un riso
tal, ch' io pensai co' miei toccar lo fondo
della mia grazia e del mio paradiso. te

IRIRA Oa aLA a RI EEIA DAT RCRT lo TRTRCS T SAT ER o DolS IET ORS LE FPODMDANDUIE Da ma E