CANT XV

CEL CINQUÈ O DE MART:
ÀNIMES DELS COMBATENTS PER L4 FE

L'ànima de Cacciaguida. Diàleg entre el rebesavi i el rebesnét.
Lloança de la vella Florència, feta per Cacciaguida.
Vida, mort i salvació de l'ascendent del poeta.

N / OLUNTAT de fer el bé, sempre despresa
del sant amor que a la dretura aspira,
3 com mal obrar es desprèn de cupidesa,

posà silenci a aquella dolça lira,
fent-se quiet tot el cordatge bla
6 que la destra del Cel polsa i estira.

é l com sordes seran al just pregar
les substàncies d'allí, si fent-me honor
9 per tal que les pregués, varen callar2

Ja és bo que eternament senti el dolor
qui per amor de cosa que no dura
12 eternament, rebutja aquell amorl

CANTO XV

BENIGNA volontade in che si liqua Come saranno a' giusti preghi sorde
sempre l'amor che drittamente spira, — quelle sustanze che, per darmi voglia
3 Ccome cupidità fa nella iniqua, ch' io le pregassi, a tacer fur concorde2.— ,
silenzio puose a quella dolce lira, Bene è che sanza termine si doglia
e fece quietar le sante corde chi, per amor di cosa che non duri

6 che la destra del cielo allenta e tira. etternalmente, quello amor si spoglia..— 4