172 LA DIVINA COMÈDIA

——é y

més bella, que tant li lligués els sentits, i, en remarcar-ho, creu que
potser la seva paraula gosa massa, posposant al plaer d'aleshores el
de la presència de Beatriu.

Però això té una explicació una mica subtil, que salva la supe-
rioritat de la bellesa dels ulls de Beatriu. Diu el Dant: ePerò allí
s'esdevé que els vius segells, com més amunt es puja, més bella fan
tota bellesan. Aquests csegells, per a la majoria dels comentadors,
són els cels, pel poder que se'ls atribuia de marcar una empremta a
l'ànima humana. Alguns altres, com el Torraca, creuen que es
tracta dels ulls de Beatriu. El Barbi, seguint els comentaristes
antics, diu que són els esperits beats, i aquesta interpretació és la
que aclareix més els conceptes.

El Dant segueix dient: dl com jo encara no m'havia girat a
aquells (als ulls de Beatriu), se'm pot excusar del que m'acuso per
excusar-me, i puc haver dit la veritat, car el plaer sant (de veure els
ulls de Beatriu) no és aquí exclòs, perquè pujant es fa més pur i
més intens). És a dir, en el cel de Mart els esperits lluminosos de
la creu són superiors a la bellesa dels ulls de Beatriu vistos en un cel
inferior, però en el cel de Mart, els ulls de Beatriu guanyen en
bellesa, i tornen a ocupar la primacia.

s
È
L
L

D Ca tar titieeyaSatS

l r3 9a i E SEssaES P sar3. "'::A’lr GEUIO iss. Z 930852 10243 HE 13 S TESES n X e q Eariea fE ci - - - é
r L IEE SE S E HERCA E EE GEO oi i Da Da P t arda N ada aa Laad