PARADÍS. CANT XIV 171

 

per ascendir amb la eseva damar a una esalut més altar, al
cinquè cel. _

La llum roja, expressió de la rialla de l'estrella, fa conèixer al
Dant que es troba en el planeta Mart, i en donar gràcies a Déu,
coneix que la-seva oració ha produst efecte favorable per la llum i la
vermellor esplendent en dos raigs que veu dins del planeta. I Dant
exclama: cOh Hèlios, que els fas bellstb — el Dant anomena Sol a
Déu altres vegades (PAR. iX, 8, XVII, IO5, etc.)—. Aquests dos
raigs que veu en el fons del planeta, estan constituits per llums
grans i petites, com la Galàxia, la Via Làctia, i formen una creu
grega — el venerable signe — dividint en quatre quadrants la super-
fície esfèrica del fons de l'astre. l aquí diu el poeta: 4La meva
paraula resigna el seu poders, car no se li acut cap imatge prou
digna, perquè en aquella creu lluminosíssima ellampeguejava Crist.
l aquí, com en el cant XII, el poeta repeteix tres vegades la rima
Crist, pel mateix motiu exposat aleshores, i ens dirà que qui pren
la Creu i segueix el Crist (i assoleix la glòria eterna), l'excusarà
d'aquesta  falla d'expressió, veient que realment no hi ha mots
humans que puguin dir la magnificència i la bellesa de la visió.

. Antonelli, comentant aquest passatge, diu que el poeta passa
dels fets més sublims a les coses més modestes, sempre, però, d'una
manera admirable i feliç, perquè ens compara els esperits lluminosos
que pugen i baixen en els raigs que formen la creu, als corpuscles
invisibles dins l'aire, però visibles en aquell raig de llum solar que
penetra per l'escletxa d'una finestra dins una habitació fosca.

Al Dant, l'afalaga, encara que no l'entengui, la cançó dels espe-
rits lluminosos de la creu, com el qui no és entès en música es
complau en el so ben acordat d'una viola o una arpa, i endevina
que es tracta d'una cançó d'alta lloança, perquè pesca les paraules
cRessuscitan i cVenço.

Francesco da Buti, comentant-ho, dirà que es refereix a un
himne a Crist, que ressuscita de la mort i venç el diable, coses
comprensibles a un enteniment humà, però que els altres conceptes
que diuen els benaurats a propòsit de la Divinitat, s'escapen del
nostre enteniment, i per això el Dant, que encara és un home mor-
tal, no els comprèn. '

El poeta entra en èxtasi, perquè mai no havia contemplat cosa

Pa
a
a
'o.-
È t1
XI d
E
,5

i

aa EM

G dE do