E
í.
L
E
pi
E
É.
L
E
E
L
L
É
x
E
S
E
3
3
3
3

 

170 LA DIVINA COMÈDIA

 

amb una melodia escaient al major mèrit, i sentí el Dant com de la
llum més forta del cercle interior — Salomó — sortia una veu mo-
desta, potser com la de l'arcàngel Gabriel, disposada a aclarir els
seus dubtes. I diu el rei sapientíssim: eCom més duri la festa del
Paradís, més el nostre amor irradiarà dintre aquest vestito, que és
l'expressió de la virtut de caritat. dLa claror és consequència de
l'amor que sentim, l'amor és consequència de la visió de Déu, i
aquesta visió és proporcionada a la gràcia adjudicada al valor2, al
mèrit personal de cadascun. edQuan la carn s'uneixi al nostre espe-
rit, serà més grata nostra persona (émés grata a Déu2 é a nosaltres è
éa Déu i a nosaltres2) car tindrà tota la plantan, és a dir, serà com-
pleta. cEssent la persona perfecta per la unió de cos i d'ànima,
creixerà l'ardor de caritat, i la visió que el comporta, i el raig que
ve de l'ardor, creixerà la llum de gràcia que ens dóna el Bé Suprem,
el qual ens posa en la condició necessària de veure'l, per la llum
que ens concedeix. Í com el carbó encès es veu a través de la flama,
així el fulgor que ara ens embolcalla serà vençut en aparèixer el
nostre cosx, O sigui, equan al nostre cos s'hagi unit a nosaltres,
com a més perfectes, serem més lluminososo , i ela llum no oferndrà
els nostres ulls, perquè seran dotats d'una virtut superior a la que
tingueren en vida temporal, que els posarà en situació de poder
fruir de la claror eterna,. Aquest és el do de la impassibilitat.

Les manifestacions de Salomó desperten un cAmén: general:
dels seus coHegues. I al Dant li sembla veure que senten desig' dels
cossos morts, no per a ells, sinó per veure els pares i els amics i les
persones volgudes en vida, 4 abans que fossin flames eternes .
cCreatura spiritualis ad boc quod sit beata, non nisi intrinsecus adiu-
vatur aeternitate, veritale, cbaritate Creatoris, extrinsecus vero si
adiuvari dicenda est, fortasse boc solo adiuvatur quod se invicem vident,
et de sua socieltate gaudents (Sant Tomàs : SUM. THEOL. Í, M, 4, 8).

El Dant veu, després, d'una manera vaga, com es veuen al cap
al tard aparèixer i desaparèixer les estrelles, unes noves subsistèn-
cies (esperits beats) que, formant un tercer cercle, s'uneixen
concèntricament als dos anteriors. cOh ver espurnejar del Sant
Esperitlo, diu el poeta per exaltar la seva admiració davant el fulgor
d'aquelles ànimes, que els seus ulls no podien resistir. '

Però els ulls somrients de Beatriu el distreuen i deixa la visió

RI S ar EET iia E IE E R IO SU CC BI A CI at: M iTUT H ta
iAA tl RS EE RI BEE D Isitacic D ISINSEce pCT BRI EO NOIE IEOA Bl rSó DESES OR EEad ra i Sara oi fpda dcarrd dara pa lorarrr aaa rTr 1: AT E D S