PARADÍS. CANT XIV ' — 169
però s'escau que allí, als vívids segells,
tota bellesa hi esdevé profusa,
138 i el no haver-hi jo vist encar la d'ells,

del que m'acuso pot servir d'excusa,
i pot justificar-me, i puc ser ver,
també l'esguard que en sant plaer m'abrusa,

139 es féu, pujant, més pur i més sincer.
ma chi s'avvede che i vivi suggelli escusar puommi di quel ch' io m'accuso
d'ogni bellezza piú fanno piú suso, per escusarmi, e vedermi dir vero,
185 € Ch' io non m'era li rivolto a quelli, chè 'l piacer santo non è qui dischiuso,

perchè si fa, montando, piú sincero. —,s9

COMENTARI AL CANT XIV

LA veu de Sant Tomàs, partint de la perifèria al centre, i la veu
de Beatriu, sortint del centre a la perifèria, fan que el Dant
 pensi en un vas d'aigua, que si és percudit de fora va formant cer-
cles cada vegada menors des de les vores al mig, i si és percudit
des del mig, forma aquests cercles cada vegada majors en direcció
a les vores. Beatriu endevina un dubte encara no formulat en el
pensament del Dant, però previst per ella, i demana als esperits
lluminosos que el resolguin. El dubte es presenta en dues pregun-
tes. Un cop els beats de les corones recobrin llur cos, en la resur-
recció, dseran faixats de la mateixa llum2 Aquesta llum potent,
éno ofendrà la vista corpòria2
Un cop feta la demanda per Beatriu, en els cercles dels beats es
produeix una alegria i una dansa més gran, i és la joia de la caritat
en poder complaure la necessitat intelectual del poeta. I el Dant
dirà, recordant aquest espectacle d'inefable alegria, que el qui es
lamenta i té por de morir, és perquè no ha vist allà cel refrigeri de
la pluja eterna.

Tres voltes varen cantar el Gloria Patri els vint-i-quatre savis,
M-ra

SSPES EOR grar S mmepe l Y

od

BSGE

t:
8B:
M
S
à

j
i
i
t
t
Ra