La eeees

a iaió

 

S
:.'
È
i
E
i
E
:
L

. 166

LA DIVINA COMÈDIA

 

es — com demostrant desig dels cossos morts ,
potser no per llur joia solament,
sinó pels pares i la gent volguda
66 abans que fossin flama eternament.
I de sobte als meus ulls apareguda
encara fou una claror semblant,
ee — com horitzó que en llum més forta es múuda.
l com en començar l'hora foscant
dels astres se'ns apunten les presències,
7 que ara es veuen del tot i ara no tant,
així jo aquelles noves subsistències
veia voltar les altres, i seguit
75 amb elles formar tres circumferències.
Oh ver espurnejar de l'Esperitl
I com va fer-se ràpid i candentl
T8 Com mon esguard n'esdevingué feritl
Mes Beatriu tan bella i somrient
se'm va mostrar, que ja el meu seny exalta,
81 i el que veia m'esborra de la ment.
La meva vista ja no fou malalta,
i de sobte em sentia transportat
84 amb Beatriu a una salut més alta.
Tanto mi parver subiti e accorti parvemi li novelle sussistenze
e l uno e l' altro coro a dicer "Ammel', cominciare a vedere, e fare un giro
ss che ben mostrar disio de' corpi morti, di fuor dall'altre due circunferenze. "5
forse non pur per lor, ma per le mamme, Oh vero sfavillar del Santo Spirol
per li padri e per li altri che fuor cari come si fece subito e candente
se anzi che fosser sempiterne fiamme. alli occhi miei che, vinti, non sofírirol.— ,
Ed ecco intorno, di chiarezza pari, Ma Beatrice si bella e ridente
nascere un lustro sopra quel che v'era, mi si mostrò, che tra quelle vedute
se per guisa d'orizzonte che rischiari. si vuol lasciar che non seguir la mente. 4
E si come al salir di prima sera Quindi ripreser li occhi miei virtute
comincian per lo ciel nove parvenze, a rilevarsi, e vidimi translato
19 SÍ che la vista pare e non par vera, sol con mia donna in pià alta salute. 04
Pa Sra ia 'x!;ïz;_:;.gzïá;,ïááft}fl'yzïïzii;%íál%z,’;:j ER S SE EE ED I RI E NEET Daar Eaa TTTarrr ev557 TTTUT JE 9E Ç

Els altres, assentint a tals acords,
van exclamar tots a la una: cAméno,