PARADÍS. CANT XIV

 

va respondre: eCom més duri la festa
del Paradís, tant més el nostre amor
39 es gaudirà voltat d'aquesta vesta.

Aquí la llum segueix el nostre ardor,
l'ardor la visió, i aquesta és tanta
42 com la gràcia que escau al seu valor.

Quan la carn nostra gloriosa i santa
ens vestirà, serà nostra persona
15 — més grata, car tindrà tota la planta,

i creixerà, per tant, això que ens dóna
de pura llum de gràcia el Summe Bé,
48 llum que per veure'l ens condiciona,

creixerà, doncs, la visió també,
i creixerà l'amor que se'n deriva
51 i amb ell el raig que de l'amor prové.

I com la flama que en carbó s'aviva,
malgrat la força de l'esclat que treu,
s — veure l'envermellit carbó no priva,

així el fulgor que ens embolcalla arreu
vençut serà en l'esclat d'iluminar-nos
57 per nostra carn que sota terra jeu,

no podrà tanta llum afadigar-nos,
perquè els Òrgans del cos devindran forts
60 per a tot el que pugui delitar-nos.o

risponder: eQuanto fia lunga la festa onde la vision crescer convene,
di paradiso, tanto il nostro amore crescer l'ardor che di quella s'accende,

se Si raggerà dintorno cotal vesta. crescer lo raggio che da esso vene.

Ma si come carbon che fiamma rende
l'ardor la visione, e quella è tanta, e per vivo candor quella soverchia,

La sua chiarezza seguita l'ardore,

4a quant' ha di grazia sovra suo valore. si che la sua parvenza si diffende,

Come la carne gloriosa e santa cosi questo fulgor che già ne cerchia
fia vinto in apparenza dallà carne

45 Piú grata fia per esser tutta quanta, che tutto di la terra ricoperchia,

fia rivestita, la nostra persona

per che s'accrescerà ciò che ne dona nè potrà tanta luce affaticarne,
di gratuito lume il sommo bene, chè li organi del corpo saran forti

4e l'ume ch'a lui veder ne condiziona, a tutto ciò che potrà dilettarne.n

IMl-12

54

51

ha Ur