PARADÍS. CANT XIII 161

lleugera, i recomanarà peus de plom en les coses que semblen obs-

cures o que semblen clares a primer cop d'ull, i insistirà encara

contra l'estupidesa dels aferrats a la seva, que no es volen desdir
d'un judici donat amb poca ponderació.

Ataca Sant Tomàs els autors de falses teories, i cita Parmènides,
el filòsof de l'escola eleàtica, que afirmà que els homes procedien
del Sol i que el Sol era calent i fred. I ataca Melissos de Samos,
deixeble de Parmènides, que deia que l'univers era infinit, immuta-
ble i-immòbil, i Brisson, que anava darrera la quadratura del cercle.

Ataca també els heretges, i cita Àrrius i SabeHi. Àrrius és el
famós clergue d'Alexandria, fundador de l'arrianisme, que negava
l'eternitat del Verb i la consubstancialitat amb el Pare.

SabeHi de Pentàpolis, nat en el segle m, negava el dogma de la
Santíssima Trinitat en el sentit establert per l'Església.

Aquests heretges, diu que per a l'Escriptura són com la fulla de
les espases, que, emmirallant un rostre, el desfiguren. Alguns
altres comentaristes, amb menys fortuna, creuen que el Dant vol
dir que són com espases que mutilen l'Escriptura.

Sant Tomàs —i aquí admirem una vegada més l'insospitat fu-
nambulisme del Dant —, després d'entretenir-nos dins d'una cris-
talina i difícil selva de recercades branques teològiques, acabarà
insistint contra la lleugeresa dels criteris amb una fresca comparació
hortícola, i amb un final popular i pintoresc, on ens parla de l'estu-
pidesa d'una comare Berta o un misser Martí, en fer judicis gratuits
sobre un lladre o un devot, quan el lladre es pot regenerar i el devot
pot caure.

Tot això és magnífic, però el comentarista ha de confessar, en
el cas present, que Sant Tomàs, aquest Sant Tómàs poètic i pinto-
resc del Dant, no ens acaba de convèncer. Quan ell ha dit que no
sorgí un segon com Salomó, el Dant ha entès, i nosaltres hauríem
entès el mateix, que Sant Tomàs parlava en sentit general, el sub-
terfugi de dir que es tractava d'un segon en la categoria dels reis,
ens sembla una habilitat més aviat humorística.

é Potser el Dant volia produir precisament aquest efecte de ca-
suista, i perseguia una finalitat especial desconcertant el lector i
creant el malentès que és la gràcia i la sal de les endevinalles2 Aneu
a saberl L'argument de l'exceHència de Salomó com a rei, el fa

d

  
   

.—'i;_ï-,

ogerses)

cEU I S n

sei i 85340000470090005 134
LS b

”3—: ".L' i c7 Daa z
EE E SE ca ssRIBBOPE Ó

oir ucl
itar ciiereecita

PEreEn
tt

aa ia ó

D
È
R
E

O OS

sidiecticitstatatacstatatsió

pir aaa SSeS E .gs,'z"

i
i cc)

pagpRe
it St E n