PARADÍS. CANT .XIII 159

cl la Llum Viva. (el Verb, la Idea) que flueix del seu Llumener
(de Déu Pare) i que fuint no se'n separa (el Pare.i el Verb resten
units), ni de l'Amor que amb Ells fa de tercer (l'Esperit Sant), per
la seva bondat irradia, quasi emmirallada, en nou subsistències (els
nou chors angèlics, que mantenen l'ordre de l'univers) i resta una
eternament. v

La Creació, considerada com un acte de la bondat de Déu, con-
corda amb aquestes autèntiques paraules de Sant Tomàs: d4d
produclionem creaturarum nibil aliud movet Deum nisi sua bonitas,
quam rebus aliis communicare voluit secundum modum assimilationis
ad ipsum o (C. GENT. u, 46).

€ De les nou subsistències, baixa d'acte en acte (de cel en cel)
fins a les últimes potències (elements materials del món), i esdevé
tal, que ja no fa sinó breus contingències n, éssers corruptibles de
breu durada. d Contingens est quod potest esse et non esse ( Sant Tomàs:
SUM. THEOL. I, 86, 3).

el quan dic contingències x segueix Sant Tomàs c vull dir coses
generades pel moviment (la influència) dels cels, amb llavor (animals
O vegetals) o sense (minerals i espècies inferiors d'animals i vege-
tals) l així, la matèria generada, i qui la condueix (el cel influint
en ella i determinant-la a concretar-se en éssers), canvien, i en la
matèria de la cosa generada trasllueix més o menys aquell signe
idealm, és a dir, és més o menys illuminada per la llum que reflec-
teix el Verb o Idea divina. a D'aquí ve que arbres de la mateixa
espècie fan fruits diferents, i que surten homes inteligents i necis2.

eSi la cera (la matèria) estigués en el punt millor per ésser mo-
delada i el cel (que la influeix) en la seva suprema virtut, la llum
del signe (el reflex de la Idea divina) la segellaria completament:
però la naturalesa dóna sempre imperfecta la matèria, i fa com l'ar-
tista que té l'hàbit de l'art, però al qual tremola la mào.

Ara bé, Sant l'omàs ens ha dit fins aquest moment que les
criatures generades per les causes secundàries no poden ésser per-
fectes, i tot seguit anirem a la tercina més discutida d'aquest cant:
V Mes si el Càlid Amor la Clara Vista — de la Virtut Primera ha
disposat — a segellar, perfecció s'aquista.

Aquests versos, que procuro traduir gairebé literalment, voldran
dir: eSi el Càlid Amor (l'Esperit Sant) indueix la Clara Vista (el

E et
E
q
3

Ç

dg

Eit

X
u

!'?,

tDé
S

Sougupecamecemomemtiteci