PARADÍS. CANT XIII 157

— la aaa aad it dadr ioa acad amiieetzenetteniartmesbs
que a l'hivernada la prunera arreu

només és negra punxa i eixorquia,
135 i després és flor rosa fins al peu.

I jo ràpid vaixell he vist un dia
córrer al llarg de la mar tot el camí,
138 i anar a fons en ser dins de la badia.

Comare Berta ni misser Martí,
veient aquell robar i aquell senyar-se,
no es creguin penetrar el consell diví,

149 que l'un pot caure, i l'altre redreçar-se.
ch' i' ho veduto tutto il verno prima e legno vidi già dritto e veloce
lo prun mostrarsi rigido e feroce, correr lo mar per tutto suo cammino,
185 POscia portar la rosa in su la cima: perire al fine all' intrar de la foce. 186

Non creda donna Berta e ser Martino,
per vedere un furare, altro offerere,
vederli dentro al consiglio divino,

chè quel può surgere, e quel può cadere.2. — 44a

COMENTARI AL CANT XIII

PER tal d'explicar-nos l'efecte que li produien els vint-i-quatre
esperits lluminosos rodant en dues corones concèntriques, el
Dant proposa que imaginem vint-i-quatre estrelles disposades en
determinada forma. Tria primer les quinze estrelles de gran mag-
nitud que veiem al cel, i els raigs de les quals ens arriben a través
de tota boira o densitat d'aire, a aquestes hi afegeix les set estrelles
de l'Ossa major, d'aquell carro que no fuig del si del nostre hemis-
feriv, i les dues últimes estrelles de l'Ossa menor, que formen dla
boca d'aquell corn que té a la punta l'estel (estrella polar) a l'entorn
del qual gira la primera roda dels cels, d'Orient a Occident 7.
Aquestes vint-i-quatre estrelles, ens diu que les posem simètri-
cament en la línia de dues circumferències concèntriques, fent dues
corones com ela que féu un dia la filla de Minos, quan sentí el gel
de la mort,. Ariadna, filla de Minos, abandonada per Teseu, fou

fRO MECa A PIRSC IET

1'_[?55:

cccca

-
x

C CEM IE MI Ç

Somemes

ER SESES
ta reSó