"r nee PARADÍS. CANT XIII 153 Tu creus que en aquell pit d'on, just creat, una costella se'n tragué, formant-se 39 la dona que tan cara s'ha pagat, i en aquell pit que foradà la llança, i que abans i després tant satisféu, 42 vencent de tota culpa la balança, el que natura humana té per seu com a llum i saber, tot ho infonia 45 aquell Amor que l'un i l'altre féu, per 'xò el que abans jo he dit no et convencia:: que no hi ha hagut un altre enteniment 48 com el que en la cinquena llum lluia. DA EEr ciE iÓ cr Ara escolta el que jo et vaig responent, l veuràs el ver, com centre d'una esfera, B on es fondran mon dir i ton pensament. HE S RD A rtyS El que no mor i el que la mort espera, són sols d'aquella Ídea l'esplendor, 54 que en son amor Nostre Senyor genera , l : 3i que la Llum Viva que del Creador es deriva, i que d'Ell no es desuneix 57 ni de l'Amor que és el tercejador, per la seva bondat es reflecteix en nou miralls, que són nou subsistències, è E x : sS - è 60 i eterna i una resta i resplendeix. Tu credi che nel petto onde la costa Or apri li occhi a quel ch' io ti rispondo, Si trasse per formar la bella guancia e vedrai il tuo credere e 'l mio dire ss il cui palato a tutto 'l mondo costa, nel vero farsi come centro in tondo, 51 ed in quel che, forato dalla lancia, Ciò che non more e ciò che può morire € poscia e prima tanto sodisfece, non è se non splendor di quella idea 4a Che d'ogni colpa vince la bilancia, che partorisce, amando, il nostro sire: — ga quantunque alla natura umana lece chè quella viva luce che si mea É aver di lume, tutto fosse infuso dal suo lucente, che non si disuna 8 i 4s da quel valor che l' uno e l'altro fece, da lui nè dall'amor ch'a lor s' intrea, P e però miri a ciò ch' io dissi suso, per sua bontate il suo raggiare aduna, quando narrai che non ebbe 'l secondo quasi specchiato, in nove sussistenze, 4e lo ben che nella quinta luce è chiuso. etternalmente rimanendosi una. 80 - IM i