La : Ea L n 152 LA DIVINA COMÈDIA i totes vint-i-quatre, fent al cel dues corones — tal com feia un dia 15 Ariadna, en sentir de mort el gel—, que una els radis amb l'altra confondria, però en moure's contrari moviment 18 les fes rodar per oposada via, i copsarà, només un pensament, la consteHació i la doble dansa 21 que em circumdava i que se'm féu present. Car allà és tot tan lluny de nostra usança, com el pas de la Chiana ronsejant 04 comparant amb el cel que més avança. Allí no es canta a Bacus, ni el Pean, sinó a la glòria de les Tres Persones 87 que es diuen Pare, Fill i Esperit Sant. Dansa i cant acordaren les corones, 30 I el lluminós silenci va trencar, aquella que la imponderable vida 33 del Pobrissó de Déu em recità, i digué: eSi una garba ja és finida i de la palla hem recollit el blat, 36 a batre la que resta se'm convida. que per nosaltres dos van aturar, car joia i caritat en elles dóna's. aver fatto di sè due segni in cielo, qual fece la figliuola di Minoi 15 allora che senti di morte il gelo, e l un nell'altro aver li raggi suoi, e amendue girarsi per maniera, 19 Che l'uno andasse al prima e l'altro al poi, € avrà quasi l'ombra della vera costellazione e della doppia danza 31 Che circulava il punto dov' io era, poi ch'è tanto di là da nostra usanza, quanto di là dal mover della Chiana — ga Si move il ciel che tutti li altri avanza. Laar aa Li si cantò non Bacco, non Peana, ma tre persone in divina natura, ed in una persona essa e l'umana. , Compiè il cantare e volger sua misura, e attesersi a noi quei santi lumi, felicitando sè di cura in cura. se Ruppe il silenzio ne' concordi numi poscia la luce in che mirabil vita del poverel di Dio narrata fumi, 88 e disse:' eQuando l' ura paglia è trita, quando la sua semenza è già riposta, a batter l'altra dolce amor m' invita. te EE E Caa Meei IR EEA Datieta a RS RDE D D EES ara OSa S ST EIEISOS ar tta d)H iad taa ttda tlta dar rrr eirST IgTS L L